Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
San Miguel de Aralar
Santuari
Santuari, d’estil romànic (segle XI), situat a la muntanya d’Aralar, a Navarra.
És de planta rectangular, amb tres naus i tres absis, sense creuer En el centre hi ha una capella, que ocupa el lloc destinat al cor, també romànica El retaule de l’altar major, figuratiu i d’esmalts, del començament del s XI, és d’estil bizantí
massís Galaic
Massís
Conjunt muntanyós del NW de la península Ibèrica que ocupa gairebé tota la comunitat autònoma de Galícia i que penetra pel S en terres lleoneses i portugueses.
De composició bàsicament granítica, alterna amb roques metamòrfiques i, més a l’E, amb gneis glandular i micacites A l’E de la Meseta de Lugo i al SE de la vall del Sil afloren materials paleozoics El massís Galaic constitueix un fragment de l’antic massís hercinià ibèric, rejovenit per l’acció tectònica alpina, que el fracturà en una sèrie de blocs, en direcció dominant NE-SW El bloc occidental, que s’estén entre la costa i la vall inferior del Miño, és poc elevat Cap a l’E s’aixeca el bloc comprès entre les valls del Miño i del Cávado, d’altitud mitjana, el qual és seguit, pel SE, pel bloc…
Covadonga
El santuari de Santa María la Real de Covadonga
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Cangas de Onís, Astúries, en una vall de la serra de Covadonga.
És centrat en una cova, on, segons la tradició, tingué lloc la cèlebre batalla de Covadonga , considerada el punt inicial de la reconquesta de la península Ibèrica El 718, Pelagi, al capdavant d’un grup d’asturs, inicià una rebellió contra els musulmans d’Al-Andalus, però hagué de refugiar-se a les muntanyes El 722 pogué vèncer un destacament sarraí a les ordres d’'Alqama La importància de la batalla és explicada exageradament per les cròniques cristianes del segle IX Alberdense i d’Alfons III, mentre que no és esmentada pels cronistes àrabs Posteriorment, hom ha concedit a la batalla un…
Llano de la Consolación
Santuari
Lloc del terme de Montealegre del Castillo, a la província d’Albacete, on hi ha restes d’un santuari d’època ibèrica amb una gran quantitat d’exvots i d’altres objectes del s IV al I aC.
Ciutat
Santuari
Santuari i antiga parròquia del municipi de Secastella, a l’esquerra del Cinca, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
El Cigarralejo
Santuari
Jaciment arqueològic
Important jaciment arqueològic ibèric, prop de Mula (Múrcia), constituït per un santuari, del qual procedeixen prop de 200 escultures de pedra representant principalment cavalls, una necròpolis dels segles IV-III aC i un poblat, encara no excavat.
Collado de los Jardines
Santuari
Lloc de Sierra Morena, a Andalusia, a la província de Jaén, prop del Pas de Despeñaperros, on fou establert un important santuari ibèric.
En procedeixen diversos milers d’exvots, figuretes de bronze antropomorfes
serra de Gúdar
Massís
Massís muntanyós de la península Ibèrica, a la Serralada Ibèrica, al N de l’Alt Millars, Terol, i que s’estén vers l’E fins al Maestrat.
És format per materials mesozoics i presenta en el seu relleu formes pesades La màxima altitud és el cim de Peñarroya 2019 m, on neixen el Millars, l’Alfambra i el Guadalop
santuari d’El Pilar
El santuari d’El Pilar, a Saragossa, basada en el projecte de Francisco Herrera el Mozo
© Arxiu Fototeca.cat
Santuari
Santuari de Saragossa, dedicat a la Mare de Déu, en el lloc on la llegenda diu que Maria s’aparegué a l’apòstol Jaume el Major.
L’església actual és basada en el projecte de Francisco Herrera el Mozo, molt canviat pels arquitectes que, després de la mort d’aquell, dirigiren l’obra la capella de la Mare de Déu és deguda a Ventura Rodríguez Fou decorat amb pintures dels Bayeu i de Goya a la fi del s XVIII El retaule major és una peça renaixentista deguda a la mà de Damià Forment
Moncayo
Massís
Massís de la península Ibèrica, a la serralada Ibèrica, a l’W de la vall del Jalón.
És constituït per un anticlinal triàsic, format per quarsites i conglomerats i fracturat El relleu presenta alguna resta de circs glacials L’altitud màxima és de 2 313 m Les alzines i els roures formen la vegetació del sector menys enlairat, juntament amb les fagedes del vessant nord Les coníferes i els prats es troben a les zones més altes