Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sant Pere de Pallars
Església
Església, romànica, del municipi de Sort (Pallars Sobirà), dins l’antic terme d’Enviny, situada a l’esquerra de la riera d’Enviny.
El 849 el comte i marquès Frèdol confirmà en la possessió al monestir de Gerri a la vegada que li concedia la immunitat sobre els seus alous i beneficis El document diu que és als confins del Pallars El 966 i el 1163 dues butlles papals en confirmen la possessió al monestir de Gerri, del qual sempre depengué
Sant Lliser
Església
Antiga església del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), a l’W del poble d’Araós; és un edifici preromànic, amb un arc de ferradura que devia ésser l’arc triomfal.
És probablement l’antiga església parroquial d’Araós, esmentada l’any 839 Després fou santuari dedicat a sant Francesc
Pui
Església
Masia i església (Sant Benet) del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Baén.
Santa Creu d’Enviny
Església
Antiga església del municipi de Sort (Pallars Sobirà), dins l’antic terme d’Enviny, que s’alçava a l’indret de l’actual mas (o borda) de Santa Creu
.
ras de la Fontnegra
Massís
Massís muntanyós (2 386 m) del Pallars Sobirà que separa la coma de Burg, al N, de la Ribalera, al S, dins el municipi de Farrera.
serra d’Altars
Vista de la serra d’Altars
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós situat entre les valls d’Àssua i la vall Fosca (termes de Sort i la Torre de Cabdella) que forma part de la carena que separa les conques de la Noguera Pallaresa i del Flamisell.
És el contrafort meridional del massís del Montsent, al qual es troba unit pel coll de Triador Culmina al bony d’Altars 2 482 m alt, al vessant oriental del qual es troben les pistes més altes de l’estació d’esports d’hivern de Llessui
Santa Maria de la Torre
Església
Església del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), entre Àreu i Alins, a la vall Ferrera.
La imatge de la Mare de Déu de la Torre és venerada a l’església d’Àreu És esmentada ja al s XIII
Sant Quirze de Surp
Església
Església romànica de la parròquia de Surp, del municipi de Rialb (Pallars Sobirà).
pics de Bassiero
Massís
Massís muntanyós que forma dos cims (2.887 i 2.885 m alt.), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), entre les capçaleres de la coma de Bassiero (o coma de Cabanes, on hi ha els estanys de Bassiero o estanys de Cabanes) i de la vall Gerber, unides pel coll de Bassiero, al nord, i la capçalera de la coma de l’Abeller, al sud, dividida en dos ramals per les agulles de Bassiero (2.758 i 2.745 m alt.).
Aquestes agulles són els punts culminants de la cresta que es desprèn al sud del pic oriental de Bassiero
Vaquèira
Vista de part de les instal·lacions de l’estació d’esquí de Baquèira-Beret (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que culmina al tuc de la Llança o tuc de Vaquèira (2.658 m alt.), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre les valls de la Noguera Pallaresa (terme d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà) i de la Garona (termes d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà, i de Salardú, a la Vall d’Aran), que domina pel S el port de la Bonaigua, pel N la coma de Baciver, per l’E la vall d’Àrreu, i per l’W les valls dels rius de Ruda i Malo.
Damunt la confluència d’aquests dos rius, al pla de Vaquèira , damunt Salardú, hi ha l’ estació hivernal de Vaquèira-Beret 1870 m alt, inaugurada el 1964 disposa d’installacions hoteleres 720 places, 3500 apartaments, urbanitzacions, 6 teleselles i 9 teleesquís hi ha 30 pistes, un estadi d’eslàlom i pistes d’esquí de fons, a més d’installacions esportives d’altres especialitats, que s’estenen fins al pla de Beret, per on s’accedeix per pista l’accés des dels prats de Coeilàs nucli de xalets entre la carretera i el riu de Ruda, aigua amunt de Tredòs s’efectua en telesella