Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Ararat
Al fons, Mont Ararat, al Caucas
© Fototeca.cat-Corel
Massís
Massís volcànic de l’altiplà anatolioiranià, a la Turquia oriental, dins el territori històric d’Armènia, és el punt de divisió dels actuals estats d’Armènia, Turquia i l’Iran.
S'alça fins a la regió de les neus permanents en dos pics alineats en la direcció del Caucas Büyük Aǧri Daǧi 5 165 m i Küçük Aǧri Daǧi 3 925 m La tradició l’ha fet aparèixer com el lloc on s’aturà l’arca de Noè La primera ascensió al massís fou efectuada per F Parrot el 1824 La primera ascensió catalana fou realitzada el 1968 per Venanci López de Ceballos i Jordi Pons, en ocasió de l’Expedició Trans-Himàlaia L’Ararat © Xevi Varela
Antitaure
Massís
Massís muntanyós de Turquia, que forma part del Taure central.
El cim més alt és el Berit Daǧ 3 014 m És cobert de boscs i difícilment penetrable Darrerament ha estat poblat per nòmades turcs i kurds
el Moixeró
Paisatge del Moixeró
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al límit entre el Berguedà (Gréixer) i la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús).
Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…
Aladag
Massís
Massís muntanyós de l’altiplà anatolicoiranià, Turquia, al Köroǧlu Daǧlari.
Culmina als 2 378 m al cim de Köroǧlu
Aladag
Massís
Massís muntanyós de l’altiplà anatolicoiranià, Turquia, al Taure central.
Culmina als 3 734 m al pic Kaldidaǧ