Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Fouta Djalon
Massís
Massís muntanyós de Guinea, format per un sòcol paleozoic recobert, a l’W, per altiplans fragmentats per falles i per valls, que descendeixen cap al SW.
Culmina al Loura 1 537 m És el nus hidrogràfic on neixen els rius Gàmbia, Senegal i Níger
Costabona
Vista aèria dels contraforts de les Alberes
© Fototeca.cat
Massís
Massís de la zona axial pirinenca a la línia de crestes que des de roca Colom (a la qual és unit pel coll del Pal, de 2 374 m) separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripollès).
El cim ocupat per una massa granítica d’edat posterior als esquists cambrians i precambrians metamòrfics de la zona és, amb els seus 2 465 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena des del coll de Siem 1 627 m alt continua vers llevant sense sobrepassar mai els 1 700 m Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre a la font de Fra Joan i el Ritort a les deus d’en Sitjar, afluents del Ter per l’esquerra el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l’est, amb un front de més de 1 200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir els banys de la Presta i la vila de Prats de…
Ararat
Al fons, Mont Ararat, al Caucas
© Fototeca.cat-Corel
Massís
Massís volcànic de l’altiplà anatolioiranià, a la Turquia oriental, dins el territori històric d’Armènia, és el punt de divisió dels actuals estats d’Armènia, Turquia i l’Iran.
S'alça fins a la regió de les neus permanents en dos pics alineats en la direcció del Caucas Büyük Aǧri Daǧi 5 165 m i Küçük Aǧri Daǧi 3 925 m La tradició l’ha fet aparèixer com el lloc on s’aturà l’arca de Noè La primera ascensió al massís fou efectuada per F Parrot el 1824 La primera ascensió catalana fou realitzada el 1968 per Venanci López de Ceballos i Jordi Pons, en ocasió de l’Expedició Trans-Himàlaia L’Ararat © Xevi Varela
Antitaure
Massís
Massís muntanyós de Turquia, que forma part del Taure central.
El cim més alt és el Berit Daǧ 3 014 m És cobert de boscs i difícilment penetrable Darrerament ha estat poblat per nòmades turcs i kurds
el Gra de Fajol
Vista parcial de Gra de Fajol (Ripollès)
© Fototeca.cat
Massís
Massís de la capçalera de la vall de Camprodon, dins el terme de Setcases, al límit amb el de Queralbs (Ripollès), que culmina a 2 708 m d’altitud.
Separa les comes d’Ulldeter, de l’Orri i de Fresers i s’uneix al puig de Bastiments pel coll de la Marrana 2 550 m alt
massif du Tamqué
Massís
Massís de Guinea, a la regió administrativa de Labé, al N del massís de Fouta Djalon.
Ziama
Massís
Massís que s’alça al sector SE de Guinea, a la regió administrativa de Nzérékoré. El 1980, part del massís fou declarat Reserva de la Biosfera per la Unesco.
Tétini
Massís
Massís que s’alça al sector SE de Guinea, a la regió administrativa de Nzérékoré.
serra de Mogrony
Vista de la serra de Mogrony des del Taga
© Jaume Ferrández
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al Ripollès, que separa, a l’W, la conca del Llobregat de la del Rigard (afluent del Freser), i després les del Rigard i del Merdàs (afluent també del Freser).
S'estén des del coll de la Bona 1 890 m alt, a l’WNW, fins a la Berruga 1 785 m, passant pel pla de Pujalts, on hi ha els pics més alts roc dels Llamps, 2 046 m puig de Mogrony , de coma Ermada o de Pedra Picada, 2 045 m, per la Cubil 2 004 m i el coll Pan 1 747 m El solell forma un replà, on s’estableix el contacte entre el paleozoic de la zona axial pirinenca i el Permotriàsic que serveix de trànsit a les Serres Interiors S'estén del serrat Llis al pla de Sant Pere, on hi ha el santuari de Mogrony i el puig de Sant Pere 1 665 m alt Les torrenteres afluents del Merdàs solquen profundament…
puig Sistra
Massís
Massís muntanyós (1.985 m alt.) de la vall de Camprodon (Ripollès), contrafort meridional del pic de Costabona (del qual és separat per la collada Verda, 1.922 m), que separa les conques del Ter, del Ritort i de la ribera de Feitús, i és termenal dels municipis de Setcases, Molló i Llanars.