Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
massif du Tamqué
Massís
Massís de Guinea, a la regió administrativa de Labé, al N del massís de Fouta Djalon.
Ziama
Massís
Massís que s’alça al sector SE de Guinea, a la regió administrativa de Nzérékoré. El 1980, part del massís fou declarat Reserva de la Biosfera per la Unesco.
Tétini
Massís
Massís que s’alça al sector SE de Guinea, a la regió administrativa de Nzérékoré.
Ararat
Al fons, Mont Ararat, al Caucas
© Fototeca.cat-Corel
Massís
Massís volcànic de l’altiplà anatolioiranià, a la Turquia oriental, dins el territori històric d’Armènia, és el punt de divisió dels actuals estats d’Armènia, Turquia i l’Iran.
S'alça fins a la regió de les neus permanents en dos pics alineats en la direcció del Caucas Büyük Aǧri Daǧi 5 165 m i Küçük Aǧri Daǧi 3 925 m La tradició l’ha fet aparèixer com el lloc on s’aturà l’arca de Noè La primera ascensió al massís fou efectuada per F Parrot el 1824 La primera ascensió catalana fou realitzada el 1968 per Venanci López de Ceballos i Jordi Pons, en ocasió de l’Expedició Trans-Himàlaia L’Ararat © Xevi Varela
Antitaure
Massís
Massís muntanyós de Turquia, que forma part del Taure central.
El cim més alt és el Berit Daǧ 3 014 m És cobert de boscs i difícilment penetrable Darrerament ha estat poblat per nòmades turcs i kurds
Aladag
Massís
Massís muntanyós de l’altiplà anatolicoiranià, Turquia, al Köroǧlu Daǧlari.
Culmina als 2 378 m al cim de Köroǧlu
Aladag
Massís
Massís muntanyós de l’altiplà anatolicoiranià, Turquia, al Taure central.
Culmina als 3 734 m al pic Kaldidaǧ
Fouta Djalon
Massís
Massís muntanyós de Guinea, format per un sòcol paleozoic recobert, a l’W, per altiplans fragmentats per falles i per valls, que descendeixen cap al SW.
Culmina al Loura 1 537 m És el nus hidrogràfic on neixen els rius Gàmbia, Senegal i Níger