Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Somosierra
Massís
Massís de la Serralada Central, a la península Ibèrica (2 129 m).
Separa la conca del Duero província de Segòvia de la del Tajo províncies de Madrid i Guadalajara És format de roques paleozoiques, que contrasten amb les eruptives del SW serra de Guadarrama i amb les mesozoiques del NE serra d’Ayllón El límit W és el port de Somosierra 1 404 m, aprofitat per la carreterra i el ferrocarril de Madrid a Burgos i França
Sila
Massís
Massís de la Itàlia meridional, que comprèn tot el NE de la Calàbria.
És constituït per materials cristallins i presenta una forma d’altiplà tallat bruscament sobre la vall del Crati al N Màxima altitud al Botte Donato 1 929 m És una regió plujosa i coberta de bosc on hom ha construït diversos pantans
Sierra Nevada
Massís
El massís més elevat de la península Ibèrica, al nucli de la serralada Penibètica, la més meridional de les Bètiques.
Les formes pesades i arrodonides de les llicorelles i els esquists cristallins de l’eix no impedeixen que s’hi drecin els gegants peninsulars Mulhacén, 3 478 m Veleta, 3 392 m Alcazaba, 3 366 m L’altitud baixa ràpidament quan hom passa lateralment dels materials paleozoics als triàsics, també esquistosos, i torna a ascendir amb el triàsic calcari de la perifèria, que es manté en una altitud de 2 500-2 000 m fins a prop de les valls que envolten el massís dels rius Genil i Guadiana Menor afluents del Guadalquivir, Gérgal i Andarax, el seu collector, i Cádiar i Lecrín, que formen el Guadalfeo…
monts Sibil·lins
Massís
Grup muntanyós de la serralada dels Apenins, Itàlia, entre l’Úmbria i les Marques.
És format per calcàries i margues cretàcies i és una de les zones més característiques de la serralada per la seva altitud mitjana i que assoleix la màxima al mont Vettore 2 478 m
Monte Rosa

El cim del Monte Rosa des de Gornergrat
Roger W (CC BY-SA 2.0)
Massís
Grup muntanyós dels Alps Penins, entre Suïssa i Itàlia, i on es troba una de les màximes altures de la gran serralada (4.645 m).
En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 m a l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps
Presanella
Massís
Massís (3 564 m) que, juntament amb el d’Adamello (3 554 m), constitueixen els principals nuclis muntanyosos dels Alps Rètics meridionals (Itàlia).
Mont Blanc

El Mont Blanc
© Xevi Varela
Massís
Massís de la zona axial dels Alps occidentals, situat entre França, Itàlia i Suïssa.
El seu cim, que s’enlaira fins als 4807 m en territori francès, representa la màxima altitud d’Europa, exceptuant els monts caucàsics Rússia Constituït bàsicament per roques molt dures —granulita en particular— i metamòrfiques, el massís del Mont Blanc és ben delimitat per una sèrie de valls profundes En alguns sectors presenta un relleu de crestes i puntes d’una gran bellesa hi destaquen l’Aiguille du Midi, l’Aiguille du Géant, l’Aiguille Noire i les Grandes Jorasses En el sector francès, particularment, les glaceres ocupen encara una extensió considerable la Mer de Glace és la més gran La…
Moncayo
Massís
Massís de la península Ibèrica, a la serralada Ibèrica, a l’W de la vall del Jalón.
És constituït per un anticlinal triàsic, format per quarsites i conglomerats i fracturat El relleu presenta alguna resta de circs glacials L’altitud màxima és de 2 313 m Les alzines i els roures formen la vegetació del sector menys enlairat, juntament amb les fagedes del vessant nord Les coníferes i els prats es troben a les zones més altes
picos de Urbión
Massís
Massís del NW de la serralada Ibèrica, a Castella i Lleó (2 264 m).
Hi predominen els materials calcaris Mesozoic, fortament marcats pel glacialisme quaternari Hi neix el Duero
Alps Penins
Massís
Part dels Alps occidentals, prop de la frontera helveticoitaliana.
Hi ha el Monte Rosa 4645 m, el mont Cerví 4482 m i el Weisshorn 4512 m