Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Ruwenzori
Massís
Massís de l’Àfrica oriental, al límit entre Uganda i la República Democràtica del Congo, amb els llacs Albert al N i Eduard al S.
Té una longitud de 120 km Els cims més alts són el Margherita 5 119 m i l’Alexandra 5 100 m
serra d’Altars
Vista de la serra d’Altars
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós situat entre les valls d’Àssua i la vall Fosca (termes de Sort i la Torre de Cabdella) que forma part de la carena que separa les conques de la Noguera Pallaresa i del Flamisell.
És el contrafort meridional del massís del Montsent, al qual es troba unit pel coll de Triador Culmina al bony d’Altars 2 482 m alt, al vessant oriental del qual es troben les pistes més altes de l’estació d’esports d’hivern de Llessui
el Montgrí
Vista del massís del Montgrí, amb les restes del Mas Reguinell
© Vincent van Zeijst
Massís
Massís calcari, vora la costa, que separa l’Alt Empordà i el Baix Empordà, dins el terme de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392 el santuari…
Virunga
Massís
Massís volcànic de l’Àfrica central, al N del llac Kivu, al límit entre la República Democràtica del Congo, Ruanda i Uganda.
La part oriental és constituïda per sis volcans apagats, un dels quals el Karisimbi 4660 m, i la part occidental comprèn dos volcans actius, el Nyiragongo 3480 m i el Nyamlagira 3058 m
muntanyes de Begur
Massís
Massís muntanyós, a l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana, entre la vall de l’Aubi i la mar i entre la platja de Pals i Palamós.
El punt més alt n'és el Puig de Son Ric 323 m Les dislocacions i la diversitat litològica calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa el més característic de la Costa Brava, constituït per un seguit d’alts penya-segats com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià, que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert per boscs…
escala d’Anníbal
Massís
A l’època romana, nom d’una muntanya del litoral nord de Catalunya, segons Mela, generalment identificada amb el Montgrí.