Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Le Tofane
Massís
Massís de les Dolomites, que domina la conca de Cortina d’Ampezzo.
Els tres cims que li donen el nom són Tofana de Roces 3225 m, Tofana di Mezzo 3243 m i Tofana di Fuori 3237 m
Terminillo
Massís
Massís calcari dels monts Reatini, al N del Laci, als Apenins Centrals (2 213 m alt.).
És situat a l’W del Gran Sasso, el qual s’aixeca, imposant, a llevant de la conca de Rieti Hi ha un important centre d’esquí
Sorapis
Massís
Massís muntanyós de les Dolomites Orientals, al SE de Cortina d’Ampezzo (3 205 m).
Somosierra
Massís
Massís de la Serralada Central, a la península Ibèrica (2 129 m).
Separa la conca del Duero província de Segòvia de la del Tajo províncies de Madrid i Guadalajara És format de roques paleozoiques, que contrasten amb les eruptives del SW serra de Guadarrama i amb les mesozoiques del NE serra d’Ayllón El límit W és el port de Somosierra 1 404 m, aprofitat per la carreterra i el ferrocarril de Madrid a Burgos i França
Sierra Nevada
Massís
El massís més elevat de la península Ibèrica, al nucli de la serralada Penibètica, la més meridional de les Bètiques.
Les formes pesades i arrodonides de les llicorelles i els esquists cristallins de l’eix no impedeixen que s’hi drecin els gegants peninsulars Mulhacén, 3 478 m Veleta, 3 392 m Alcazaba, 3 366 m L’altitud baixa ràpidament quan hom passa lateralment dels materials paleozoics als triàsics, també esquistosos, i torna a ascendir amb el triàsic calcari de la perifèria, que es manté en una altitud de 2 500-2 000 m fins a prop de les valls que envolten el massís dels rius Genil i Guadiana Menor afluents del Guadalquivir, Gérgal i Andarax, el seu collector, i Cádiar i Lecrín, que formen el Guadalfeo…
Santa Bauma
Massís
Massís muntanyós de Provença, prop de la costa del golf del Lleó, entre Marsella i Toló.
Assoleix els 1154 m Segons la tradició, la gruta a 946 m la “Santa Bauma” donà acolliment a Maria Magdalena, la qual cosa la convertí en lloc de pelegrinatge des del s XIII Hom hi bastí un convent dominicà als s XIV i XV
Rutor
Massís
Massís muntanyós dels Alps de Graies, al SW del Petit Sant Bernat (3 486 m).
Pollino
Massís
Massís muntanyós de la Calàbria, a migjorn dels Apenins de Lucània, que corre de la mar Tirrena al golf de Tàrent.
La Serra del Prete 2 186 m, el Pollino 2 248 m i la Serra Dolcedorme 2 271 m són els seus cims màxims
Pelvoux
Massís
Massís dels Alps francesos, al Delfinat.
Els seus pics principals són Les Ecrins 4 102 m, La Meije 3 893 m i Mont Pelvoux 3 496 m Hi ha un parc nacional
Moncayo
Massís
Massís de la península Ibèrica, a la serralada Ibèrica, a l’W de la vall del Jalón.
És constituït per un anticlinal triàsic, format per quarsites i conglomerats i fracturat El relleu presenta alguna resta de circs glacials L’altitud màxima és de 2 313 m Les alzines i els roures formen la vegetació del sector menys enlairat, juntament amb les fagedes del vessant nord Les coníferes i els prats es troben a les zones més altes