Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Rutor
Massís
Massís muntanyós dels Alps de Graies, al SW del Petit Sant Bernat (3 486 m).
Pelvoux
Massís
Massís dels Alps francesos, al Delfinat.
Els seus pics principals són Les Ecrins 4 102 m, La Meije 3 893 m i Mont Pelvoux 3 496 m Hi ha un parc nacional
Santa Bauma
Massís
Massís muntanyós de Provença, prop de la costa del golf del Lleó, entre Marsella i Toló.
Assoleix els 1154 m Segons la tradició, la gruta a 946 m la “Santa Bauma” donà acolliment a Maria Magdalena, la qual cosa la convertí en lloc de pelegrinatge des del s XIII Hom hi bastí un convent dominicà als s XIV i XV
Gennargentu
Massís
Massís del centre de Sardenya.
El punt culminant és Punta La Marmora 1 834 m, altitud màxima de l’illa Hi predominen les roques cristallines i volcàniques
les Gavarres
El massís de les Gavarres, extrem nord de la Serralada Litoral Catalana
© Arxiu Fototeca.cat
Massís
Massís que constitueix l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana.
Cap al Baix Empordà forma un bloc aixecat limitat per una falla, així com també per l’W Gironès, on es posa en contacte amb la Depressió Prelitoral cap al S entra en contacte amb el batòlit granític de la Serralada Litoral i cap a l’E arriba fins a la costa, que en aquest sector esdevé escarpada i abrupta Els materials que el formen són paleozoics, bàsicament esquists silurians i alguns petits afloraments de calcàries devòniques i quarsites armoricanes molt dures En el contacte amb el batòlit aquests materials són profundament metamorfitzats L’estil tectònic que hi predomina és el germànic Hi…
massís de Garraf
Massís
Massís calcari d’una altitud de 500 m que s’aixeca entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la mar, terminació SW de la Serralada Litoral Catalana.
A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó, del Triàsic mitjà, sosté…
els Dedalts de Vandellòs
Massís
Massís muntanyós al SW del Camp de Tarragona, entre Vandellòs i el coll de Balaguer.
Contrafort meridional de la Serralada Prelitoral, que culmina a la Portellada 722 m alt Amb la seva continuació vers el nord-est —el Taix 693 m, la mola de Genessies 711 m i les muntanyes de l’Oró 743 m— i vers el sud-oest —el tossal de l’Alzina 697 m i les serres del Castellet de Sant Esteve 489 m i del Mar 329 m—, separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre
Krkonoše
Massís
Massís orientat de NW a SE i que forma un contrafort de la serralada dels Sudets.
D’una longitud de 37 km, l’amplada no ultrapassa els 25 km, i l’altitud màxima és de 1 603 m Fa de frontera entre Polònia i la República Txeca
Jungfrau
El Jungfrau, massís muntanyós dels Alps Bernesos, de 4. 158 m
© Corel Professional Photos
Massís
Massís muntanyós dels Alps Bernesos (4 158 m).
Hi puja el ferrocarril de cremallera És l’estació terminal més elevada d’Europa
České Středohoří
Massís
Massís eruptiu del nord de Bohèmia, a l’est de les muntanyes Metal·líferes, on s’encaixa profundament el riu Elba.