Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Le Tofane
Massís
Massís de les Dolomites, que domina la conca de Cortina d’Ampezzo.
Els tres cims que li donen el nom són Tofana de Roces 3225 m, Tofana di Mezzo 3243 m i Tofana di Fuori 3237 m
Terminillo
Massís
Massís calcari dels monts Reatini, al N del Laci, als Apenins Centrals (2 213 m alt.).
És situat a l’W del Gran Sasso, el qual s’aixeca, imposant, a llevant de la conca de Rieti Hi ha un important centre d’esquí
Sorapis
Massís
Massís muntanyós de les Dolomites Orientals, al SE de Cortina d’Ampezzo (3 205 m).
Santa Bauma
Massís
Massís muntanyós de Provença, prop de la costa del golf del Lleó, entre Marsella i Toló.
Assoleix els 1154 m Segons la tradició, la gruta a 946 m la “Santa Bauma” donà acolliment a Maria Magdalena, la qual cosa la convertí en lloc de pelegrinatge des del s XIII Hom hi bastí un convent dominicà als s XIV i XV
Rutor
Massís
Massís muntanyós dels Alps de Graies, al SW del Petit Sant Bernat (3 486 m).
Pollino
Massís
Massís muntanyós de la Calàbria, a migjorn dels Apenins de Lucània, que corre de la mar Tirrena al golf de Tàrent.
La Serra del Prete 2 186 m, el Pollino 2 248 m i la Serra Dolcedorme 2 271 m són els seus cims màxims
Pelvoux
Massís
Massís dels Alps francesos, al Delfinat.
Els seus pics principals són Les Ecrins 4 102 m, La Meije 3 893 m i Mont Pelvoux 3 496 m Hi ha un parc nacional
el Montseny

Les Agudes (esquerra) i el turó de l’Home des del Matagalls
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona.
És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…
el Montnegre
El Montnegre
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.
Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…
Wetterstein
Massís
Massís dels Alps de Baviera i del Tirol, format per calcàries dolomítiques del Triàsic mitjà, que culmina al Zugspitze
.