Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
massís de Termit
Massís
Conjunt muntanyós del departament de Zinder (Níger), al S del Ténéré.
el Montgrí
Vista del massís del Montgrí, amb les restes del Mas Reguinell
© Vincent van Zeijst
Massís
Massís calcari, vora la costa, que separa l’Alt Empordà i el Baix Empordà, dins el terme de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392 el santuari…
el Moixeró
Paisatge del Moixeró
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al límit entre el Berguedà (Gréixer) i la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús).
Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…
Owen Stanley
Massís
Massís muntanyós de Nova Guinea, a Papua Nova Guinea, al SE de l’illa.
L’altura màxima és el mont Victoria 4 047 m
Tibesti
Massís
Massís muntanyós de l’Àfrica sahariana, al N del Txad, però que s’estén també pel S de Líbia i per un petit sector del NE de Níger.
Ateny 3 415 m al mont Emi Koussi, altitud màxima del Sàhara De sòcol cristallí, és recobert en part per extenses colades basàltiques Terciari Presenta un relleu molt desgastat per l’erosió eòlica Té alguns sectors esteparis i uns quants oasis a la perifèria La població, preponderantment nòmada o seminòmada, es dedica a la ramaderia
Aïr
Oasi del massís d’Aïr, al Sàhara
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós del Sàhara meridional, al Níger, format per plataformes cristal·lines esglaonades, tallades per amples barrancs, i coronat per volcans.
És habitat pels tuàregs Kel Oui, criadors de camells i de bous jaciments de tungstè i tàntal Agadèz n'és la població principal
muntanyes de Begur
Massís
Massís muntanyós, a l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana, entre la vall de l’Aubi i la mar i entre la platja de Pals i Palamós.
El punt més alt n'és el Puig de Son Ric 323 m Les dislocacions i la diversitat litològica calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa el més característic de la Costa Brava, constituït per un seguit d’alts penya-segats com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià, que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert per boscs…
escala d’Anníbal
Massís
A l’època romana, nom d’una muntanya del litoral nord de Catalunya, segons Mela, generalment identificada amb el Montgrí.