Resultats de la cerca

La geografia De contextura granítica, recobert en alguns puigs per Paleozoic residual, és flanquejat al N i a l’W per materials eocènics, que formen cingles de retrocés en el contacte del Collsacabra i de la plana de Vic, molt coneguts i característics El massís és format per blocs de plegament germànic, amb surreccions i enfonsaments, amb algunes falles que l’emmarquen per migjorn i per llevant L’altitud màxima és de 1202 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1000 m Les carenes són suavitzades per una antiga…

En la línia divisòria entre el Magrib i el Sàhara és format per diverses serres separades per depressions sinclinals que prenen la direcció SW i NE, cobertes per boscs d’alzines que culminen al Djebel Ksel 2 008 m Habitat per pastors i agricultors seminòmades, el centre principal és El-Beyyadh

És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…

Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les  illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392 el santuari…

L’altitud màxima és de 1 985 m

Té l’altitud màxima al Kings Peak 4 114 m

Limita pel N i per l’E amb el curs de la riera de Castellcir dit, a la capçalera, torrent de Sauva Negra És característica, pel seu caràcter residual, la important fageda de Sauva Negra

Situat a les Grans Planes, ocupa el sud-oest de Dakota del Sud i el nord-est de Wyoming El cim més alt és el Harney Peak 2 207 m Hi ha mines or, argent, plom El principal atractiu turístic de la regió és l’obra de l’escultor Gutzon Borglum que representa, en grans dimensions, els caps dels presidents Washington, Jefferson, Lincoln i Theodore Roosevelt, esculpits damunt la roca de la muntanya

És un vell massís volcànic, d’uns 450000 km 2 , orientat en direcció NW-SE i travessat pel tròpic de Càncer A la part septentrional hi ha el Tefedest, carena de roques cristallines d’uns 200 km de longitud L’Atakor, nucli central del massís, enclou el pic culminant, el Tahat 3003 m La temperatura és extremada oscilla entre 60°C i —10°C, i les pluges hi són escasses Tamanrasset 1420 m és la principal població, habitada per tuàregs

El punt més alt n'és el Puig de Son Ric 323 m Les dislocacions i la diversitat litològica calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa el més característic de la Costa Brava, constituït per un seguit d’alts penya-segats com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià, que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert per boscs…