Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
massís Galaic
Massís
Conjunt muntanyós del NW de la península Ibèrica que ocupa gairebé tota la comunitat autònoma de Galícia i que penetra pel S en terres lleoneses i portugueses.
De composició bàsicament granítica, alterna amb roques metamòrfiques i, més a l’E, amb gneis glandular i micacites A l’E de la Meseta de Lugo i al SE de la vall del Sil afloren materials paleozoics El massís Galaic constitueix un fragment de l’antic massís hercinià ibèric, rejovenit per l’acció tectònica alpina, que el fracturà en una sèrie de blocs, en direcció dominant NE-SW El bloc occidental, que s’estén entre la costa i la vall inferior del Miño, és poc elevat Cap a l’E s’aixeca el bloc comprès entre les valls del Miño i del Cávado, d’altitud mitjana, el qual és seguit, pel SE, pel bloc…
Fouta Djalon
Massís
Massís muntanyós de Guinea, format per un sòcol paleozoic recobert, a l’W, per altiplans fragmentats per falles i per valls, que descendeixen cap al SW.
Culmina al Loura 1 537 m És el nus hidrogràfic on neixen els rius Gàmbia, Senegal i Níger
serra de Gúdar
Massís
Massís muntanyós de la península Ibèrica, a la Serralada Ibèrica, al N de l’Alt Millars, Terol, i que s’estén vers l’E fins al Maestrat.
És format per materials mesozoics i presenta en el seu relleu formes pesades La màxima altitud és el cim de Peñarroya 2019 m, on neixen el Millars, l’Alfambra i el Guadalop
massís de Termit
Massís
Conjunt muntanyós del departament de Zinder (Níger), al S del Ténéré.
massif du Tamqué
Massís
Massís de Guinea, a la regió administrativa de Labé, al N del massís de Fouta Djalon.
Ziama
Massís
Massís que s’alça al sector SE de Guinea, a la regió administrativa de Nzérékoré. El 1980, part del massís fou declarat Reserva de la Biosfera per la Unesco.
Tétini
Massís
Massís que s’alça al sector SE de Guinea, a la regió administrativa de Nzérékoré.
Moncayo
Massís
Massís de la península Ibèrica, a la serralada Ibèrica, a l’W de la vall del Jalón.
És constituït per un anticlinal triàsic, format per quarsites i conglomerats i fracturat El relleu presenta alguna resta de circs glacials L’altitud màxima és de 2 313 m Les alzines i els roures formen la vegetació del sector menys enlairat, juntament amb les fagedes del vessant nord Les coníferes i els prats es troben a les zones més altes
Somosierra
Massís
Massís de la Serralada Central, a la península Ibèrica (2 129 m).
Separa la conca del Duero província de Segòvia de la del Tajo províncies de Madrid i Guadalajara És format de roques paleozoiques, que contrasten amb les eruptives del SW serra de Guadarrama i amb les mesozoiques del NE serra d’Ayllón El límit W és el port de Somosierra 1 404 m, aprofitat per la carreterra i el ferrocarril de Madrid a Burgos i França