Resultats de la cerca

Cap al Baix Empordà forma un bloc aixecat limitat per una falla, així com també per l’W Gironès, on es posa en contacte amb la Depressió Prelitoral cap al S entra en contacte amb el batòlit granític de la Serralada Litoral i cap a l’E arriba fins a la costa, que en aquest sector esdevé escarpada i abrupta Els materials que el formen són paleozoics, bàsicament esquists silurians i alguns petits afloraments de calcàries devòniques i quarsites armoricanes molt dures En el contacte amb el batòlit aquests materials són profundament metamorfitzats L’estil tectònic que hi predomina és el germànic Hi…

A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó, del Triàsic mitjà, sosté…

Contrafort meridional de la Serralada Prelitoral, que culmina a la Portellada 722 m alt Amb la seva continuació vers el nord-est —el Taix 693 m, la mola de Genessies 711 m i les muntanyes de l’Oró 743 m— i vers el sud-oest —el tossal de l’Alzina 697 m i les serres del Castellet de Sant Esteve 489 m i del Mar 329 m—, separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre

Constitueix un potent bloc de conglomerats oligocènics, amb una superfície d’uns 135 km 2 i una extensió lineal de 17 km, per damunt dels 1000 m d’altitud —culmina a roca Corbatera 1163 m— i elevat uns 800 m damunt la fossa paleozoica del Priorat Els estrats horitzontals són tallats en enormes cingleres al costat sud Priorat i donen al muntanyam la forma de gran taula, mentre que a la banda nord s’inclinen intensament i s’enfonsen vers el llit del riu de Montsant, que el separa de la serra la Llena al límit amb les…

Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les  illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392 el santuari…

La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel coll del Mig 3230 m es passa al pic de Corones 3310 m i l’estany Coronat, en el coll de Corones 3173 m, accés al pic d’Aneto 3403 m, el cim…

Culmina a 2556 m, al pic del Turbó , termenal dels municipis de la Vall de Lierp Baixa Ribagorça i la Vall de Bardaixí Aragó els municipis de Bissaürri i de les Paüls Alta Ribagorça, el de Beranui i el de Torlarribera Baixa Ribagorça inclouen també part del massís Vers el N davallen ràpidament les valls del Rialbo Vall de Bardaixí i de Gavàs vall de Sant Feliu de la Múria vers el S, les valls dels torrents d’Espluga vall de Lierp i de Vilacarle vall de l’Isàvena S'alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el N muntanyeta de Gavàs, 1674 m alt, pel port de la Múria i…

Són formades per un seguit de blocs de granit separats per fosses tectòniques que culminen al Krivan 1 710 m

És una àrea d’altiplans d’una altitud mitjana de 500 m dominats per crestes de flysch, agudes i escarpades, que culminen al Babia Góra 1 725 m El principal recurs econòmic és l’explotació forestal, juntament amb la ramaderia

El punt més alt n'és el Puig de Son Ric 323 m Les dislocacions i la diversitat litològica calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa el més característic de la Costa Brava, constituït per un seguit d’alts penya-segats com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià, que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert per boscs…