Resultats de la cerca

Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…

És cobert d’espessos boscs de la Varicauba, de Socascarra i de Beusa, al N de Sobèrado, a l’W de Suquero i de Piusa, a l’E Als seus vessants hi ha els oratoris de la Mare de Déu de les Neus a Gèles, d’Et Sentet de Casau i d’Et Sentet d’Arròs

Situat entre els massissos del Besiberri i de Colomers i entre les conques de la Garona Valarties i del Segre Noguera de Tor, malgrat la seva altitud relativament modesta 2833 m, destaca dels altres per la seva situació més nòrdica, el seu aïllament relatiu i la seva importància hidrogràfica Passat el port de Caldes 2530 m i les agulles de Mangades 2623, 2628 i 2661 m alt, s’arriba pel NW al coll de Montardo 2781 m alt, que baixa ràpidament cap al S port de Collcrestada, 2475 m Al NW del coll arrenquen del cim del Montardo tres serres, que davallen escalonadament la de Montardo , al NW 2678 m…

La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de Besiberri 2180 m alt i, a mig curs, l’ estany de…

Damunt la confluència d’aquests dos rius, al pla de Vaquèira , damunt Salardú, hi ha l’ estació hivernal de Vaquèira-Beret 1870 m alt, inaugurada el 1964 disposa d’installacions hoteleres 720 places, 3500 apartaments, urbanitzacions, 6 teleselles i 9 teleesquís hi ha 30 pistes, un estadi d’eslàlom i pistes d’esquí de fons, a més d’installacions esportives d’altres especialitats, que s’estenen fins al pla de Beret, per on s’accedeix per pista l’accés des dels prats de Coeilàs nucli de xalets entre la carretera i el riu de Ruda, aigua amunt de Tredòs s’efectua en telesella