Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Montcorbison
Vista del Montcorbison des de la Bassa d’Oles
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la Vall d’Aran que culmina als pics de Montcorbison (2.176 m alt.) i de Letasi (2.173 m alt.), que ocupa una bona part de l’antic terme de Gausac, a l’esquerra de la Garona.
És cobert d’espessos boscs de la Varicauba, de Socascarra i de Beusa, al N de Sobèrado, a l’W de Suquero i de Piusa, a l’E Als seus vessants hi ha els oratoris de la Mare de Déu de les Neus a Gèles, d’Et Sentet de Casau i d’Et Sentet d’Arròs
Montardo
La vila d’Arties i el Montardo d’Aran , al fons
© Fototeca.cat
Massís
Massís del Pirineu axial, entre la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça.
Situat entre els massissos del Besiberri i de Colomers i entre les conques de la Garona Valarties i del Segre Noguera de Tor, malgrat la seva altitud relativament modesta 2833 m, destaca dels altres per la seva situació més nòrdica, el seu aïllament relatiu i la seva importància hidrogràfica Passat el port de Caldes 2530 m i les agulles de Mangades 2623, 2628 i 2661 m alt, s’arriba pel NW al coll de Montardo 2781 m alt, que baixa ràpidament cap al S port de Collcrestada, 2475 m Al NW del coll arrenquen del cim del Montardo tres serres, que davallen escalonadament la de Montardo , al NW 2678 m…
Shirane
Massís
Grup muntanyós del centre de l’illa de Honshū, Japó, que assoleix la màxima altitud al cim Kitadake (3 192 m).
Hida
Massís
Massís muntanyós del Japó, situat a la part central de l’illa de Honshū, de roques cristal·lines, fracturades amb alguns volcans actius.
A l’E domina la Fossa Magna per un escarpament de falla abrupte Té grans elevacions mont Yari 3 180 m Rep també el nom d' Alps japonesos
el Besiberri
El massís del Besiberri
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, constituït per roques plutòniques de tipus granític d’edat herciniana, orientat de nord a sud, al límit entre la Vall d’Aran (terme de Salardú), al nord, i les valls ribagorçanes de Boí (terme de Barruera) i de Barravés (terme de Vilaller), al sud.
La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de Besiberri 2180 m alt i, a mig curs, l’ estany de Besiberri 1987 m…
Vaquèira
Vista de part de les instal·lacions de l’estació d’esquí de Baquèira-Beret (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que culmina al tuc de la Llança o tuc de Vaquèira (2.658 m alt.), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre les valls de la Noguera Pallaresa (terme d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà) i de la Garona (termes d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà, i de Salardú, a la Vall d’Aran), que domina pel S el port de la Bonaigua, pel N la coma de Baciver, per l’E la vall d’Àrreu, i per l’W les valls dels rius de Ruda i Malo.
Damunt la confluència d’aquests dos rius, al pla de Vaquèira , damunt Salardú, hi ha l’ estació hivernal de Vaquèira-Beret 1870 m alt, inaugurada el 1964 disposa d’installacions hoteleres 720 places, 3500 apartaments, urbanitzacions, 6 teleselles i 9 teleesquís hi ha 30 pistes, un estadi d’eslàlom i pistes d’esquí de fons, a més d’installacions esportives d’altres especialitats, que s’estenen fins al pla de Beret, per on s’accedeix per pista l’accés des dels prats de Coeilàs nucli de xalets entre la carretera i el riu de Ruda, aigua amunt de Tredòs s’efectua en telesella