Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Terminillo
Massís
Massís calcari dels monts Reatini, al N del Laci, als Apenins Centrals (2 213 m alt.).
És situat a l’W del Gran Sasso, el qual s’aixeca, imposant, a llevant de la conca de Rieti Hi ha un important centre d’esquí
Taishan
El Taishan
Andrey Samsonov (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Massís
Budisme
Massís de la Xina oriental, al centre del sheng de Shandong, que té el seu punt culminant al Taishang (1.591 m).
Muntanya sagrada, hi ha diversos temples budistes i taoistes
el Taga
El cim del Taga
© Fototeca.cat
Massís
Massís culminant de la zona migjornenca del Pirineu axial ripollès, el vèrtex del qual fa, a 2 040 m alt., de partió entre els municipis de Pardines (N), Ribes de Freser (W) i Ogassa (SE).
És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació E-W, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovení, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues El relleu baixa escalonadament cap al N i l’W al serrat de la Maçana hi ha un altre Taga , de 1 914 m alt, 1,5 km al NW però el relleu torna a elevar-se cap a l’E, passada la portella d’Ogassa 1 709 m alt i cap al S amb els sediments permotriàsics del coll de Jou, a 1 630 m alt, comença el Subpirineu ripollès…
Sorapis
Massís
Massís muntanyós de les Dolomites Orientals, al SE de Cortina d’Ampezzo (3 205 m).
Somosierra
Massís
Massís de la Serralada Central, a la península Ibèrica (2 129 m).
Separa la conca del Duero província de Segòvia de la del Tajo províncies de Madrid i Guadalajara És format de roques paleozoiques, que contrasten amb les eruptives del SW serra de Guadarrama i amb les mesozoiques del NE serra d’Ayllón El límit W és el port de Somosierra 1 404 m, aprofitat per la carreterra i el ferrocarril de Madrid a Burgos i França
puig Sistra
Massís
Massís muntanyós (1.985 m alt.) de la vall de Camprodon (Ripollès), contrafort meridional del pic de Costabona (del qual és separat per la collada Verda, 1.922 m), que separa les conques del Ter, del Ritort i de la ribera de Feitús, i és termenal dels municipis de Setcases, Molló i Llanars.
Siroua
Massís
Massís paleozoic del Marroc, amb un volcà de l’època terciària (3.404 m) que uneix el Gran Atles amb el Petit Atles.
Sila
Massís
Massís de la Itàlia meridional, que comprèn tot el NE de la Calàbria.
És constituït per materials cristallins i presenta una forma d’altiplà tallat bruscament sobre la vall del Crati al N Màxima altitud al Botte Donato 1 929 m És una regió plujosa i coberta de bosc on hom ha construït diversos pantans
Sierra Nevada
Massís
El massís més elevat de la península Ibèrica, al nucli de la serralada Penibètica, la més meridional de les Bètiques.
Les formes pesades i arrodonides de les llicorelles i els esquists cristallins de l’eix no impedeixen que s’hi drecin els gegants peninsulars Mulhacén, 3 478 m Veleta, 3 392 m Alcazaba, 3 366 m L’altitud baixa ràpidament quan hom passa lateralment dels materials paleozoics als triàsics, també esquistosos, i torna a ascendir amb el triàsic calcari de la perifèria, que es manté en una altitud de 2 500-2 000 m fins a prop de les valls que envolten el massís dels rius Genil i Guadiana Menor afluents del Guadalquivir, Gérgal i Andarax, el seu collector, i Cádiar i Lecrín, que formen…
monts Sibil·lins
Massís
Grup muntanyós de la serralada dels Apenins, Itàlia, entre l’Úmbria i les Marques.
És format per calcàries i margues cretàcies i és una de les zones més característiques de la serralada per la seva altitud mitjana i que assoleix la màxima al mont Vettore 2 478 m