Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Dovrefjell
Massís
Massís muntanyenc del nord d’Oppland, Noruega.
La màxima altitud és la de Snøhetta 2 286 m
les Dolomites
Les Tre Cime di Lavaredo, a les Dolomites
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Alps orientals, al nord-est d’Itàlia, que s’estén entre els rius Adige i Isarco a l’oest, Rienza al nord, Piave a l’est i Brenta al sud.
De calcàries dolomítiques molt erosionables, ha donat un paisatge característic, anomenat dolomític , on dominen les agulles i torres i els grans contrasts entre la roca nua de les altes parets verticals i el material detrític dels peus de muntanya, coberts de bosc i pastures Els cims més importants són el Marmolada 3342 m, Cristallo 3216 m i Antelao 3264 m
Dhaulāgiri
Àsia La vall de Kali Gandaki amb el Dhaulāgiri (8.172 m) al fons
© Fototeca.cat
Massís
Massís de l’Himàlaia, al Nepal.
El cim culminant n’és el Dhaulāgiri I 8167 m, coronat per primera vegada el 1960 per una expedició austrosuïssa liderada per Max Eiselin i formada també per Kurt Diemberger, Peter Diener, Ernst Forrer, Albin Schelbert, Nyima Dorji i Nawang Dorji Els altres pics destacats que conformen el massís són el Dhaulāgiri II 7751 m, el Dhaulāgiri III 7715 m, el Dhaulāgiri IV 7661 m, el Dhaulāgiri V 7618 m i el Dhaulāgiri VI 7268 m Una expedició catalanonavarresa, en la qual participà l’alpinista català Jordi Pons juntament amb els bascos Iñaki Aldaya, Javier Garayoa i Gerardo Plaza, n’assolí el cim l’…
els Dedalts de Vandellòs
Massís
Massís muntanyós al SW del Camp de Tarragona, entre Vandellòs i el coll de Balaguer.
Contrafort meridional de la Serralada Prelitoral, que culmina a la Portellada 722 m alt Amb la seva continuació vers el nord-est —el Taix 693 m, la mola de Genessies 711 m i les muntanyes de l’Oró 743 m— i vers el sud-oest —el tossal de l’Alzina 697 m i les serres del Castellet de Sant Esteve 489 m i del Mar 329 m—, separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre
serra de la Creu
Massís
Massís muntanyós (734 m alt.) de la Ribera d’Ebre, un dels que formen la serra de Tivissa, dins el terme de Tivissa (dit, també, la muntanya de Tivissa), que s’estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l’est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l’Ebre, prop de Ginestar.
Separa la conca de l’Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi
Costabona

Vista aèria dels contraforts de les Alberes
© Fototeca.cat
Massís
Massís de la zona axial pirinenca a la línia de crestes que des de roca Colom (a la qual és unit pel coll del Pal, de 2 374 m) separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripollès).
El cim ocupat per una massa granítica d’edat posterior als esquists cambrians i precambrians metamòrfics de la zona és, amb els seus 2 465 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena des del coll de Siem 1 627 m alt continua vers llevant sense sobrepassar mai els 1 700 m Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre a la font de Fra Joan i el Ritort a les deus d’en Sitjar, afluents del Ter per l’esquerra el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l’est, amb un front de més de 1 200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir els banys de la Presta i la vila de Prats de…
ras de Conques
El ras de Conques
© Fototeca.cat
Massís
Massís de l’Alt Urgell (2.136 m), prop del límit amb Andorra, que forma part de la divisòria d’aigües entre el Segre i la Noguera Pallaresa, al terme de les Valls de Valira (Alt Urgell).
És comprès entre el riu de Santa Magdalena, al nord i a l’oest, la capçalera de la vall de Castellbò, al sud, i el barranc d’Ars, a l’est Hi passa el camí ramader que enllaça l’Alt Urgell amb els pasturatges del Pallars Sobirà i d’Andorra i és, alhora, un punt de concentració de ramats de llana a l’estiu bordes del Ras
massís Tamu

Imatge en 3D del sòl submarí on es mostra la mida i forma del Massís Tamu
© NSF / Will Sager
Massís
Volcà submarí inactiu, a l’oceà Pacífic
És situat a la plataforma oceànica de Shatsky, a uns 1500 km de distància de la costa del Japó Té una antiguitat de prop de 145 milions d’anys, i aparentment l’únic període d’activitat fou el del seu sorgiment Amb uns 310000 m 2 , és el volcà més extens de la Terra i també de tots els volcans coneguts del sistema solar supera amb escreix el de Mauna Loa, a Hawaii, i el mont Olimp, al planeta Mart Descobert per un equip de la Universitat de Houston, la seva existència fou anunciada al setembre del 2013 El nom és un acrònim de Texas A&M University, on William Sager, director de l’equip,…