Resultats de la cerca

S’inicià com a nedador al CN Barcelona i després passà a jugar a waterpolo 1962-72 Jugà més de 100 partits com a porter de la selecció espanyola i fou olímpic a Mèxic 1968 i Munic 1972 Fou president de la Federació Catalana de Natació 1995-2008, creà la Diada de la Natació Catalana i fou impulsor del waterpolo femení tant a Catalunya com a la resta de l’Estat Fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Natació durant dotze anys És membre del comitè tècnic de la Lliga Europea de Natació i de la Federació Internacional de Natació des de l’any 2000 Fou mereixedor del premi Forjador de…

S’inicià com a segon entrenador al primer equip del Club Natació Sabadell la temporada 1981-82 Dirigí l’equip disset temporades 1983-2000, deu de les quals en la màxima divisió estatal Assolí quatre subcampionats de Catalunya i una Copa del Rei 1998 En l’àmbit internacional, dirigí l’equip en tres Recopes d’Europa, cinc Copes LEN i una Copa Mediterrània A les seves ordres, quinze jugadors han estat internacionals Es retirà l’any 2000 i, posteriorment, treballà en la secretaria esportiva del club

Es formà com a nedadora i waterpolista al Club Natació Molins de Rei, amb el qual guanyà el primer Campionat d’Espanya de waterpolo femení el 1988 Els anys 1989 i 1990 formà part del combinat estatal en set partits internacionals

Es formà com a nedador i waterpolista al Club Natació Barcelona, club amb el qual fou campió de Catalunya 1941, 1943, 1944, durant una època en què no se celebraren Campionats d’Espanya El 1934, juntament amb els seus companys de club, representà la selecció espanyola en els Campionats d’Europa i fou deu vegades internacional

Nedador i waterpolista del Club Esportiu Mediterrani 1944-51 i del Club Natació Montjuïc 1951-66 El 1966 inicià la carrera com a entrenador al CN Montjuïc fins el 1972, quan passà a dirigir la selecció nacional 1972-78, en substitució de l’hongarès Andrés Bandy  Zolyomi, i feu debutar Manel Estiarte, amb només 17 anys, en l’europeu de Jonkoping 1977, en un equip que tenia jugadors de la talla de Fité, Sans, Girbal, Carmona, Jané, Alcázar, Robert, Ventura, Delgado, etc, i que fou la base del diploma olímpic aconseguit posteriorment a Moscou 1980 Posteriorment, fou primer entrenador del CN…

Amb el Club Natació Barcelona fou set vegades campió d’Espanya de primera categoria 1962, 1963, 1964, 1966-69 i també guanyà la primera Lliga estatal 1966 Jugà 33 partits amb la selecció espanyola, amb la qual disputà el Campionat d’Europa 1965 i els Jocs Mediterranis 1967 La federació espanyola li concedí la medalla d’argent de Serveis Distingits 1966 i la placa d’honor 1967

Es formà al Club Natació Barcelona, amb el qual assolí nou Lligues, la Copa d’Europa 1981 i la Supercopa d’Europa 1981 Ha estat 270 vegades internacional amb la selecció espanyola i ha disputat els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i Los Angeles 1984, quatre Campionats del Món 1975, 1978, 1982, 1986, dues Copes del Món 1981, 1985 i tres Campionats d’Europa 1977, 1981, 1985

Competí pel CN Barcelona, amb el qual guanyà nou Campionats d’Espanya 1961-62, 1964-70 i quatre Lligues estatals 1966-69 Habitualment actuava de boia, i fou seixanta-vuit vegades internacional amb la selecció espanyola entre el 1963 i el 1970 Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, en dos Campionats d’Europa 1966, 1970 i uns Jocs Mediterranis 1967, en els quals aconseguí la medalla de bronze Rebé la medalla de serveis distingits en bronze 1966, argent 1967 i or 1968 i la placa d’honor, totes concedides per la Reial Federació Espanyola de Natació

Format al CN Catalunya, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya júnior 1982, una Lliga 1988 i dues Copes 1987, 1988 en categoria absoluta Jugà 20 partits amb la selecció estatal i disputà un Campionat del Món 1985 Finalitzà la seva carrera al CN Sabadell

Membre del Club Natació Terrassa, del qual fou directiu, es proclamà campió de Catalunya de 200 m braça 1944 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1961