Resultats de la cerca

Fitxà pel Club Natació Barcelona 1948-52, 1966-72, malgrat que en la segona etapa treballà a mitges per aquest club i la federació espanyola Fou forjador del waterpolo modern Contribuí a la posada en marxa de la Lliga espanyola Participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948, Hèlsinki 1952, Roma 1960, en què conquerí la medalla d’or amb Itàlia, Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972 El 2009 fou induït al Hall of Fame de Fort Lauderdale, Florida, EUA

Jugà al Club Natació Mataró 2005, el Club Natació Barcelona 2007, el Canoe NC 2011 i, des de la temporada 2012-13, al CN Atlètic-Barceloneta, equip amb el qual guanyà quatre Lligues 2013, 2014, 2015, 2016, tres Copes del Rei 2013, 2015, 2016, dues Supercopes d’Espanya 2013, 2015, una Copa d’Europa 2014 i una Supercopa d’Europa 2014 La temporada 2010-11 debutà amb la selecció espanyola, amb la qual participà en el Campionat d'Europa 2010, 2012, 2014, 2016, del Món 2013 i en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016, on obtingué diploma olímpic en ambdues ocasions

Amb l’equip del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya de primera categoria 1928, 1929 També formà part de la selecció estatal que disputà dos partits contra Hongria en la inauguració de la piscina municipal de Montjuïc 1929

Amb el CN Barceloneta fou campió de Catalunya júnior 1989 i en l’àmbit estatal formà part dels equips que el 1991 disputaren el Torneig d’Eger Hongria i els Jocs Mediterranis Comptabilitzà deu actuacions internacionals en categoria absoluta

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà cinc Campionats d’Espanya 1967-71 i quatre Lligues espanyoles 1967, 1968, 1969, 1971 Participà amb la selecció absoluta estatal en els Jocs Mediterranis de Tunis 1967, com a reserva, i l’any 1968 fou membre de l’equip que per primera vegada empatà contra Hongria i guanyà França El 1969 rebé la medalla dels serveis distingits de la Federació Espanyola en categoria de bronze Es retirà l’any 1971

Vinculat al Club Natació Catalunya, ingressà al Comitè català l’any 1965, a l’estatal el 1967, i fou reconegut internacionalment el 1972 Participà amb la selecció estatal júnior i absoluta en diversos Campionats d’Europa i del Món Arbitrà nombrosos partits internacionals i collaborà com a auxiliar als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Com a comiat internacional dirigí la final Hongria-Itàlia del Campionat d’Europa 1995 Parallelament fou president del Comitè Català d’Àrbitres 1992-96 i vocal de la comissió tècnica de waterpolo estatal 2000-04 Rebé la medalla de Serveis Distingits de…

El camp de joc és rectangular, amb una porteria a cadascun dels dos costats més estrets Els jugadors, diferenciats pel color dels respectius casquets blau o blanc, es disputen la possessió d’una pilota amb la mà, el peu, o qualsevol part del cos, excepte els punys i les dues mans alhora, amb l’objectiu final d’introduir-la a la porteria de l’equip contrari tantes vegades com sigui possible El jugador que ocupa el lloc de porter porta un casquet de color vermell i no està sotmès a les restriccions que tenen els jugadors de camp, però té altres limitacions Origen, expansió i apogeu El waterpolo…