Resultats de la cerca

L’any 1963 ja formà part dels equips de natació i waterpolo del CE Mediterrani, amb una dedicació preferent a aquesta última modalitat Amb l’equip absolut assolí la màxima categoria i el títol de subcampió de Catalunya de primera divisió 1974 En l’àmbit estatal, jugà amb la selecció juvenil que el 1967 disputà a Nàpols el torneig de Pasqua, precursor dels Campionats d’Europa d’aquesta categoria, que començaren a disputar-se el 1970 El 1979 fou distingit amb el títol de soci d’honor del club En el vessant directiu fou membre de la junta directiva del CE Mediterrani 1983-88, 1995-97 i president…

Format al Club Natació Poble Nou, el 1974 passà al Club Natació Barcelona i el 1978, al Club Natació Manresa En natació fou campió de Catalunya de gran fons a la Travessia del Port de Barcelona 1974, 1975 En waterpolo, guanyà la Lliga de primera divisió 1975 i jugà 211 partits amb la selecció espanyola en el període 1972-80 Disputà els Jocs Mediterranis 1975, dos Campionats d’Europa 1974, 1977, tres Campionats del Món 1973, 1975, 1978 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980 Com a entrenador, dirigí el Club Natació Catalunya, amb el qual assolí tres Lligues 1989, 1990, 1991, tres Copes…

Format al Club Natació Poble Nou, el 1974 passà al Club Natació Barcelona i el 1978, al Club Natació Manresa El 1975 fou campió de la Lliga i subcampió d’Europa júnior En el període 1976-79 fou vint-i-quatre vegades internacional amb la selecció d’Espanya El 1975 esdevingué entrenador del Club Natació Manresa La federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits d’argent 1974 i d’or 1975

Membre del Club Natació Sant Feliu En el període 2001-03 fou quaranta-set vegades internacional amb la selecció d’Espanya, amb la qual disputà dos Campionats d’Europa 2001, 2003 i els Campionats del Món de Barcelona 2003 La federació espanyola li concedí la medalla d’argent de serveis distingits 2003

Nedador i waterpolista del Club Esportiu Mediterrani 1944-51 i del Club Natació Montjuïc 1951-66 El 1966 inicià la carrera com a entrenador al CN Montjuïc fins el 1972, quan passà a dirigir la selecció nacional 1972-78, en substitució de l’hongarès Andrés Bandy  Zolyomi, i feu debutar Manel Estiarte, amb només 17 anys, en l’europeu de Jonkoping 1977, en un equip que tenia jugadors de la talla de Fité, Sans, Girbal, Carmona, Jané, Alcázar, Robert, Ventura, Delgado, etc, i que fou la base del diploma olímpic aconseguit posteriorment a Moscou 1980 Posteriorment, fou primer…