Resultats de la cerca

Fundat al juny del 1916, nasqué per iniciativa de Joan Valls Vidal En ordre cronològic és el tercer club de natació català i de tot l’Estat espanyol El primer president fou Pere Mestre i Montserrat El 1918 construí la primera piscina d’aigua dolça de l’Estat espanyol, posteriorment desapareguda, i el 1929, una coberta Fou un dels fundadors de les federacions espanyola 1920 i catalana 1921 de natació Al desembre del 1959, el president Antoni Monés Giner impulsà la secció de natació inaugurant una piscina coberta de 25 m Durant els anys seixanta i setanta fou un club de referència a tot l’Estat…

Fundat el 21 d’abril de 1931, fou impulsat per un grup de nedadors del Club Natació Atlètic i del Club Natació Barcelona El primer president fou Adolf Domingo i la primera seu s’establí als Banys Orientals, a la Barceloneta Inicialment tingué poca incidència en les competicions de natació Acabada la Guerra Civil, es refundà i el 1941 el FC Barcelona reclutà els seus nedadors per crear una secció de natació, que durà dos anys El 1943 signà un acord amb l’empresa Baños Populares de Barcelona per a utilitzar una piscina del barri de Gràcia de Barcelona S’hi mantingué fins el 1969, i el 1972 l’…

Fundat el 1971, nasqué gràcies a la construcció d’una piscina al municipi l’any anterior El primer president fou Andreu Arriola, sota la presidència de Salvador Felip s’installà el primer globus per cobrir la piscina 1976, i amb Joan Janés es renovaren les installacions i es construí la coberta mòbil 2003 Tingué seccions d’atletisme i de BTT Practica preferentment waterpolo i l’equip femení, que es mantingué a la màxima divisió estatal diverses temporades, es proclamà campió d’Espanya l’any 1988 L’equip masculí absolut fou campió d’Espanya de segona divisió la temporada 2004-05, i en la…

Especialista en crol i membre del Club Natació Atlètic, fou campió infantil de Catalunya de fons com a guanyador de la Travessa del Port de Barcelona 1955 Es decantà pel waterpolo i el 1958 passà al Club Natació Barcelona, amb el qual conquerí cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1959, 1960, 1961, 1963, 1964 i intervingué en dues Copes d’Europa de clubs 1965, 1966 Amb la selecció estatal jugà 5 partits internacionals i participà en el Torneig de les Sis Nacions 1965

Membre del Club Natació Barceloneta, fou campió de Catalunya de 100 m lliure 1955, 400 m lliure 1955, 1500 m lliure 1954, 100 m esquena 1955, 1957 i, dos cops, de gran fons com a guanyador de la Travessia del Port de Barcelona 1954, 1955 També guanyà la Travessia de l’Estany de Banyoles i fou recordista amb els equips de relleus de la selecció catalana de 4 × 100 m estils 1957 i 4 × 200 m lliure 1958 En l’àmbit estatal fou campió de 4 × 200 m lliure 1958 i medalla de bronze de 100 m esquena 1957 Internacionalment, participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 com a…

Es formà al Club Esportiu Mediterrani i el 2007 passà al Club Natació Atlètic-Barceloneta El 2011 marxà al Posillipo de Nàpols i el 2012 tornà a l’Atlètic-Barceloneta Fou set vegades campió de la Copa Catalunya 2008, 2009, 2010, 2013, 2014, 2015, 2016, deu vegades campió de la Lliga de divisió d’honor 2008-17, sis vegades guanyador de la Copa del Rei 2008, 2009, 2010, 2013, 2015, 2016, sis vegades de la Supercopa d’Espanya 2008, 2009, 2010, 2013, 2015, 2016, una de la Copa d’Europa 2014 i una de la Supercopa d’Europa 2014 Al final de la temporada 2016-17, no renovà contracte amb…

Membre del Club Natació Sabadell En el període 1960-68 fou disset vegades campió de Catalunya tres en 400 m lliure, cinc en 1500 m lliure, tres en 400 m estils individual, tres en 4 × 100 m estils, dos en 4 × 200 m lliure i una en cursa de gran fons, com a guanyador de la Travessia del Port de Barcelona 1960, i millorà quaranta-sis rècords de Catalunya En l’àmbit estatal fou trenta vegades campió vint-i-dues a l’estiu i vuit a l’hivern, i millorà vint-i-vuit rècords en piscina de 25 m i trenta-vuit en piscina de 50 m Formà part de la selecció espanyola en cinquanta-una ocasions i…

El camp de joc és rectangular, amb una porteria a cadascun dels dos costats més estrets Els jugadors, diferenciats pel color dels respectius casquets blau o blanc, es disputen la possessió d’una pilota amb la mà, el peu, o qualsevol part del cos, excepte els punys i les dues mans alhora, amb l’objectiu final d’introduir-la a la porteria de l’equip contrari tantes vegades com sigui possible El jugador que ocupa el lloc de porter porta un casquet de color vermell i no està sotmès a les restriccions que tenen els jugadors de camp, però té altres limitacions Origen, expansió i apogeu El waterpolo…