Resultats de la cerca

Conegut com Arrasandor , competí com a púgil amateur representant el gimnàs KO Verdum de Barcelona, on entrenà a les ordres del seu pare, Rafa Martín Carbajosa Es proclamà campió d’Espanya júnior de boxa amateur en una ocasió També fou campió de Catalunya de boxa 2008 Com a púgil amateur , acumulà vint-i-quatre victòries i un combat nul El 2011 debutà com a boxejador professional Com a lluitador de kick-boxing es proclamà campió d’Espanya i, en dues ocasions, de Catalunya

S’inicià en la boxa amateur a l’inici dels anys vint al Barcelona Boxing Club També formà part del Catalunya Atlètic Club, el Club Boxa Palace de Barcelona i el Boxa Club Firpo Com a professional, competí en diverses categories, com el pes ploma i el gall Es proclamà campió de la Copa Parc 1923 i de la Copa Olímpia 1925 Després d’un parèntesi 1926-30, tornà a l’activitat pugilística i guanyà la Copa Marquès de Vinent, en pes ploma 1930

Competí pel Club de Boxa Siglo XX, el Club de Boxa Navarro i l’Sporting Boxing Club Es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya amateur en la categoria de pes pesant 1981, 1987 Integrà la selecció catalana de boxa amateur 1982

Competí representant el Club Boxa Experimental de Sants, el Club Boxa l’Hospitalet i el Club Boxa Gallego Prada Es proclamà campió de Catalunya del pes wèlter 1980 i campió de Catalunya de boxa amateur en pes superwèlter 1987 Fou finalista en els campionats estatals de boxa amateur 1981 Penjà els guants i es dedicà a formar nous boxejadors al gimnàs que obrí el 1978 juntament amb el seu germà Compaginà aquesta activitat amb la de mànager i promotor de vetllades pugilístiques

Iniciat al Barcelona Boxing Club el 1913, s’afiliàal Punching Ball Club de Gràcia el 1921 Boxejà en les categories de pes mitjà i wèlter en dinou combats, dels quals guanyà sis Es retirà el 1924 i poc després començà a exercir de preparador físic Seguí la formació a la Sala Dubarry de París i posteriorment ocupà el càrrec de mànager del Punching Ball Club, on promogué l’anomenada Escola de Gràcia Entre els seus alumnes destacaren figures com Gironès, Flix, Ros, Barbens, Ortega o Pasqual

Installat a Barcelona, el 1931 abandonà la pràctica de la boxa i fundà el Club de Boxa Olímpic, al barri de Gràcia, on també organitzà vetllades de boxa amateur El 1940 creà el Club Boxing Esportiu i el 1942 fou pioner a promoure vetllades de boxa en els envelats de les festes majors d’arreu de Catalunya A la dècada dels cinquanta creà el Torneig Cinturó de Barcelona de boxa amateur El 1962 fundà el Club de Boxa Granollers, del qual fou director Ocupà la presidència del comitè de preparadors de la federació catalana 1957-76 i fou director de l’Escola…

Competí representant el Club de Boxa Experimental i el Club Siglo XX Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes superlleuger 1981

Competí representant el Club de Boxa Segle xx i el Club Boxa Central Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes ploma 1974 Fou membre de la selecció catalana de boxa amateur

Competí com a púgil amateur representant el Club de Boxa Sant Cugat i el Club Boxa Terrassa Fou subcampió d’Espanya amateur del pes superwèlter 1972 i dues vegades campió de Catalunya en la mateixa categoria 1972, 1973

Competí en la categoria del pes gall representant el Club de Boxa Girona Es proclamà campió de Catalunya en la categoria del pes gall en vèncer el púgil Josep Lluís Sánchez del Club de Boxa Sant Cugat 1987