Resultats de la cerca

Competí en la categoria del pes gall representant el Club de Boxa Girona Es proclamà campió de Catalunya en la categoria del pes gall en vèncer el púgil Josep Lluís Sánchez del Club de Boxa Sant Cugat 1987

Sota el subtítol Semanario festivo de boxeo , els articles satírics dels combats els signava Pivota També hi collaboraren els dibuixants Alloza i Bas Se’n publicaren pocs números

Fundat el 1952, fou impulsat pel púgil professional olotí Simón Martínez Inicialment practicà la boxa en unes dependències que havien albergat l’antic Teatre Municipal de Figueres i el 1962 es traslladà a un nou gimnàs al carrer de la Jonquera Entre els púgils més rellevants destacà Manel Masó, campió d’Espanya de pes ploma l’any 1977 També practica activitats gimnàstiques i esportives com l’aeròbic o la gimnàstica-jazz

Fundat el 1910, fou impulsat entre d’altres per Ramon Larruy Arnal Fou l’entitat pionera en l’organització de vetllades públiques de boxa a Barcelona Fou també el club de boxa més popular i amb més nombre de socis de l’època El 1912 abandonà la seva primera seu del carrer de la Unió i s’establí al carrer d’Aribau, en un local que també albergava el teatre L’Esquerra de l’Eixample Poc després decidí programar sessions d’entrenament dirigides per un professor, fet que tingué diversos detractors i que provocà la creació del Barcelona Boxing Club Les dues entitats coexistiren en el temps El 1913…

Fundat al setembre del 1927, nasqué impulsat per la Joventut Republicana de Lleida Fou dirigit, entre d’altres, per Humbert Torres, i promogué els esports de contacte a la ciutat de Lleida El 1927 organitzà les primeres vetllades pugilístiques al camp d’esports Els anys trenta també organitzà vetllades, en categoria sènior i infantil, a la Violeta, al Teatre Municipal dels Camps Elisis i a La Paloma En aquella època destacaren púgils com Isidre Sentís, Moreno, Labella i Miquel Rosell, campió de Catalunya El 1940 es refundà com a Boxeo Club de Lérida Fou dirigit per Víctor Colomé i seguí…

Practicà la boxa amateur a l’Sporting Boxing Club, on s’entrenà amb Ramon Larruy, i el 1927 s’incorporà a la junta directiva del club També practicà altres esports com el futbol, el rem, l’esquí i l’excursionisme El 1944 es convertí en àrbitre de boxa, tasca que desenvolupà fins el 1975, any que es retirà per imperatius reglamentaris després de dirigir centenars de combats d’àmbit català, estatal i internacional Collaborà en mitjans esportius com a especialista de boxa Publicà Història de la boxa catalana 1996, que es convertí en la crònica de referència sobre aquest esport Rebé la medalla d’…

Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes lleuger 1992 El mateix any, formà part de la selecció catalana de boxa amateur

S’inicià com a amateur el 1951 Es proclamà campió d’Espanya de boxa professional en categoria del pes semi pesant en vèncer Bautista Navarro al Gran Price de Barcelona 1953 Revalidà el títol en dues ocasions 1955, 1958 Aconseguí també tres cops el Campionat estatal en categoria del pes mig 1957, 1958, 1959 Participà en vetllades pugilístiques celebrades a països com Alemanya, Itàlia, França o el Marroc El 1962 penjà els guants després d’un darrer combat celebrat al Palau dels Esports de París

Començà a practicar la boxa el 1926, primer al SDB La Flora i després al Palace Sporting Barcelona Club Més conegut com Martín Oroz, debutà com a professional al pes ploma el 1927 Fou campió de Catalunya de pes lleuger 1928, 1929 i campió d’Espanya de pes wèlter 1932, 1933, 1934 Feu una gira per cinc països d’Amèrica Una vegada es retirà el 1939, preparà boxejadors

Competí representant el Club de Boxa Gallego-Prada de l’Hospitalet de Llobregat Es proclamà campió d’Espanya 1992 i de Catalunya 1993 de boxa amateur en la categoria del pes semipesant