Resultats de la cerca

Començà a competir al seu país el 1957, i l’any 1996 s’establí a Barcelona Es proclamà dues vegades campió d’Espanya de pes gall 1971, 1973 i campió d’Europa de la mateixa categoria 1974 Es retirà el 1975, després de perdre el títol europeu

Format al club Joventut Pugilística de Sants, fou campió de Catalunya d’aficionats en la categoria de pes lleuger 1966 Formà part de la selecció catalana amateur , després passà a professional i optà al títol estatal el 1968 Es retirà el 1971

Competí en categoria ploma els anys vint i trenta del segle XX Integrà l’anomenada Escola de Gràcia de boxa i fou un dels deixebles destacats del preparador Àngel Artero Disputà diverses vetllades pugilístiques en locals barcelonins com el Luna Park o l’Olímpia

Establert primer a Piera 1992 i des del 1997 a Terrassa, l’any 2001 començà a practicar la boxa al Club de Boxa Terrassa Fou campió de Catalunya amateur  en vuit ocasions en diferents categories Format al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, formà part de la selecció catalana de boxa des del 2007, i també de la selecció espanyola en diverses ocasions fins el 2012 Aconseguí quatre títols de campió d’Espanya amateur  2009, 2010, 2011, 2012 L’any 2012 debutà com a professional en la categoria de pes lleuger i disputà, entre d’altres, el Campionat de la Unió Europea 2018, el Campionat…

Debutà com a professional el 1955 i poc després arribà a Barcelona per posar-se a les ordres de Pedro Caballero, que seria el seu preparador durant tota la seva carrera Fou campió d’Europa del pes gall en quatre oca-sions 1963, 1965 –dues vegades– 1966 El 1965 revalidà el títol a Barcelona Malgrat ser aspirant al títol mundial de la categoria durant alguns anys, el president de la Federació Espanyola de Boxa, Vicente Gil, vetà la seva participació per no canviar la seva residència de Barcelona a Madrid Protagonitzà combats arreu del món, entre els quals destaquen els que l’…

S’inicià en la dècada de 1920 i es proclamà campió estatal del pes ploma a Barcelona 1923 en derrotar el púgil Ramon Miró Perdé el títol l’any següent a Madrid davant Antonio Ruiz i, el 1925, abandonà els rings, després de perdre un combat als punts contra Josep Gironès corresponent al Campionat de Catalunya

Format al Club Olímpico, es proclamà doble campió de Catalunya d’aficionats 1971, 1972 del pes semipesant Fou preseleccionat per Portugal per als Jocs Olímpics de Munic 1972 i a partir d’aquell any passà a professional

S’inicià el 1973 al Club Boxeo Marampiño de Montcada i Reixac Fou campió de Catalunya del pes mosca 1974 Formà part de la selecció catalana i arribà a disputar alguns combats com a professional

S’inicià el 1972 al Club Boxeo Marampiño de Montcada i Reixac El 1974 es proclamà campió de Catalunya amateur del pes gall i subcampió d’Espanya Durant quatre anys formà part de la selecció catalana i el 1977 guanyà el Campionat d’Espanya per equips Es retirà el 1979 i es dedicà a l’entrenament Des del 1990 exercí al Club Boxeo Ripollet Entrenà la selecció catalana 1993-95

Durant la dècada de 1980 revisà físicament els púgils abans dels combats Fou directiu de la Federació Catalana de Boxa, que presidí 1981, 1982-84 en dues etapes