Resultats de la cerca

Guanyà el Campionat de Catalunya en la categoria del pes mitjà lleuger 1962 Debutà com a púgil professional al juliol del 1963 davant Luis Cubero, en un combat al Gran Price de Barcelona Es proclamà campió estatal professional del pes wèlter 1964 en vèncer Albornoz Sombrita per abandonament al vuitè assalt Perdé el títol pocs mesos després contra el mateix contrincant Al setembre del 1965 tornà a disputar a la capital catalana el títol de campió estatal del pes wèlter, però fou derrotat per José Maria Madrazo Al final d’aquell mateix any abandonà la pràctica de la boxa després de ser derrotat…

S’inicià en la boxa amateur en el Club de Boxa Barceloneta Disputà una dotzena de combats amb un balanç de deu victòries, un matx nul i una derrota per punts Després de la Guerra Civil abandonà la competició i treballà com a periodista en la Revista Junior-Films Des del 1951, i durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, fou l’autor de les cròniques pugilístiques del diari Mundo Deportivo Compaginà aquesta activitat amb la de cap de secció i secretari de la revista Febox-Boxeo de la Federació Espanyola de Boxa També treballà en altres publicacions com Vida Deportiva i Cine Mundo , i en…

Campió d’Espanya amateur en pes ploma 1957, 1959, 1960 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960

Escrita en castellà, fou l’òrgan de difusió del Barcelona Boxing Club, entitat dirigida per Ramon Larruy Periòdic independent i amb esperit crític, oferia ressenyes dels combats de Barcelona i de l’estranger Alguns dels seus redactors foren R Larruy, L Arnal i Swing

Escrita en castellà, oferia cròniques de vetllades pugilístiques, traduccions d’articles de premsa estrangera, articles de cultura física i de tècnica boxística Dirigida per F Bertran Aumatell, tingué collaboradors com Vicenç Bernades, conegut com Crítias, Ramon Larruy, A Gil Peláez, M Maurice Rimel i Lluís Meléndez, i dibuixants com Alloza i Opisso Se’n publicaren uns trenta números

Feia difusió de la boxa a través d’un periodisme especialitzat, i tenia unes característiques físiques i uns continguts molt similars a la revista Boxeo Després d’un breu lapse sense sortir a la venda, se’n reprengué la publicació al juliol del 1926 Juan Vigo fou un dels principals redactors de la primera etapa En la segona etapa fou dirigida per Juan Silvestre, i en foren redactors F Bertran Aumatell, Ramon Larruy, M Maurice Rimel i Federico Torreblanca, entre d’altres, i dibuixants com Albert Mestres, Joan Garcia o José Alloza Informava sobre la crònica pugilística de Catalunya, de l’Estat…

Nascuda amb la voluntat de difondre la boxa, oferia cròniques de les vetllades celebrades a Catalunya i a l’estranger, articles de tècnica, nocions de fisiologia i apunts d’història d’aquest esport Francisco Cuchi fou corresponsal de la revista a París

Escrit en castellà, informava sobre la crònica boxística i contenia reportatges de combats de les figures del moment També incloïa lliçons de boxa, articles sobre tècnica i entrenament i una secció anomenada "Higiene i cultura física", a més d’un colleccionable de boxa Dirigida per Gabriel Trillas, alguns dels seus redactors eren el mateix Trillas, Armando Quintana, M Rodrigo o A Galerón Tenia corresponsalies a Espanya i a l’estranger

El primer president fou Joan Casanovas Entre els seus professors destacà Ramon Larruy 1922-23, que també fou un dels fundadors i ocupà els càrrecs de vocal i secretari de la junta de l’entitat 1914-22 i 1923-26 Tenia 350 socis Dos bars barcelonins acolliren el club abans que inaugurés el seu propi local el 1919 El 1922 es tornà a traslladar i finalment, el 1924, s’installà a l’edifici que també acollí les dependències de la Federació Espanyola de Boxa

Pioner de la boxa a Catalunya, fou un dels primers clubs fundats fora de la ciutat de Barcelona Destacà en combats que tingueren lloc durant la dècada de 1920 i organitzà diverses vetllades de boxa al Centre Artesà del Prat de Llobregat