Resultats de la cerca

S’inicià a Barcelona els anys quaranta El 1951 es proclamà campió de Catalunya d’aficionats en pes mosca Dos anys després es convertí en púgil professional i entrenà sota les ordres d’Antonio Blanch Es proclamà quatre vegades campió d’Espanya de pes lleuger entre el 1957 i el 1958 Abandonà la boxa el 1965, després de perdre un combat contra Fred Galiana a Barcelona Un germà seu fou campió de Catalunya d’aficionats en la categoria de pes mitjà 1969 i formà part de la selecció catalana amateur

S’inicià al Club Bon Pastor de Barcelona Després de tres anys passà a l’Esport Rogent En pes gall fou campió de Catalunya 1993, 1994, 1995 i subcampió d’Espanya amateur 1995 i en pes ploma, campió de Catalunya 1996 i subcampió d’Espanya amateur 1996 Disputà alguns combats com a professional fins la seva retirada el 2003

A set anys es traslladà amb la seva família a Barcelona, on competí pel club Roy Fou campió de Catalunya d’aficionats del pes mosca 1953 i campió d’Espanya professional del pes gall 1960 Formà part de la selecció espanyola

Competí pels clubs de Mataró i Sant Vicent dels Horts com a amateur Formà part de la selecció catalana i el 1968 es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya del pes super-wèlter

Fou el primer president de la Federació Catalana de Boxa 1923-55 El 1945 rebé la medalla al mèrit esportiu i fou nomenat president honorari de la Federació Espanyola de Boxa El 1953 la Federació Catalana de Boxa l’homenatjà per tots els anys de dedicació, promoció i difusió d’aquest esport

Iniciat al Club de Boxa Terrassa l’any 1989, practicà aquest esport només dues temporades Fou campió de Catalunya amateur del pes lleuger 1991 Després de guanyar el títol es retirà i passà a practicar l’atletisme, competint en proves de mig fons

D’ençà del 1915 adoptà el sobrenom Stanley , com a homenatge al campió de boxa anglès del mateix nom El 1922 ocupà el càrrec de tresorer en la junta directiva del Barcelona Boxing Club També fou un dels fundadors de l’Hispania Sport Club 1911

S’inicià a Barcelona gràcies a l’afició del seu germà gran Pedro Carrasco i competí pel club Central Fou campió de Catalunya del pes superwèlter 1966, 1967

Competí en la categoria del pes superlleuger representant els clubs Central i JACSAE Es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya de boxa amateur 1970, 1972 Formà part de la selecció catalana que participà en els campionats estatals 1970

Membre del Club de Boxa Terrassa, fou campió de Catalunya de pes mosca 1956, 1957 i gall 1960 També es proclamà campió d’Espanya en la categoria de pes gall 1960 i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on assolí el cinquè lloc en la mateixa categoria