Resultats de la cerca

Nascuda amb la voluntat de difondre la boxa, oferia cròniques de les vetllades celebrades a Catalunya i a l’estranger, articles de tècnica, nocions de fisiologia i apunts d’història d’aquest esport Francisco Cuchi fou corresponsal de la revista a París

Escrit en castellà, informava sobre la crònica boxística i contenia reportatges de combats de les figures del moment També incloïa lliçons de boxa, articles sobre tècnica i entrenament i una secció anomenada "Higiene i cultura física", a més d’un colleccionable de boxa Dirigida per Gabriel Trillas, alguns dels seus redactors eren el mateix Trillas, Armando Quintana, M Rodrigo o A Galerón Tenia corresponsalies a Espanya i a l’estranger

El primer president fou Joan Casanovas Entre els seus professors destacà Ramon Larruy 1922-23, que també fou un dels fundadors i ocupà els càrrecs de vocal i secretari de la junta de l’entitat 1914-22 i 1923-26 Tenia 350 socis Dos bars barcelonins acolliren el club abans que inaugurés el seu propi local el 1919 El 1922 es tornà a traslladar i finalment, el 1924, s’installà a l’edifici que també acollí les dependències de la Federació Espanyola de Boxa

Pioner de la boxa a Catalunya, fou un dels primers clubs fundats fora de la ciutat de Barcelona Destacà en combats que tingueren lloc durant la dècada de 1920 i organitzà diverses vetllades de boxa al Centre Artesà del Prat de Llobregat

S’inicià a Barcelona els anys quaranta El 1951 es proclamà campió de Catalunya d’aficionats en pes mosca Dos anys després es convertí en púgil professional i entrenà sota les ordres d’Antonio Blanch Es proclamà quatre vegades campió d’Espanya de pes lleuger entre el 1957 i el 1958 Abandonà la boxa el 1965, després de perdre un combat contra Fred Galiana a Barcelona Un germà seu fou campió de Catalunya d’aficionats en la categoria de pes mitjà 1969 i formà part de la selecció catalana amateur

D’ençà del 1915 adoptà el sobrenom Stanley , com a homenatge al campió de boxa anglès del mateix nom El 1922 ocupà el càrrec de tresorer en la junta directiva del Barcelona Boxing Club També fou un dels fundadors de l’Hispania Sport Club 1911

S’inicià a Barcelona gràcies a l’afició del seu germà gran Pedro Carrasco i competí pel club Central Fou campió de Catalunya del pes superwèlter 1966, 1967

Competí en la categoria del pes superlleuger representant els clubs Central i JACSAE Es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya de boxa amateur 1970, 1972 Formà part de la selecció catalana que participà en els campionats estatals 1970

Membre del Club de Boxa Terrassa, fou campió de Catalunya de pes mosca 1956, 1957 i gall 1960 També es proclamà campió d’Espanya en la categoria de pes gall 1960 i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on assolí el cinquè lloc en la mateixa categoria

S’inicià en la dècada de 1920 i es proclamà campió estatal del pes ploma a Barcelona 1923 en derrotar el púgil Ramon Miró Perdé el títol l’any següent a Madrid davant Antonio Ruiz i, el 1925, abandonà els rings, després de perdre un combat als punts contra Josep Gironès corresponent al Campionat de Catalunya