Resultats de la cerca

Iniciat al Barcelona Boxing Club el 1913, s’afiliàal Punching Ball Club de Gràcia el 1921 Boxejà en les categories de pes mitjà i wèlter en dinou combats, dels quals guanyà sis Es retirà el 1924 i poc després començà a exercir de preparador físic Seguí la formació a la Sala Dubarry de París i posteriorment ocupà el càrrec de mànager del Punching Ball Club, on promogué l’anomenada Escola de Gràcia Entre els seus alumnes destacaren figures com Gironès, Flix, Ros, Barbens, Ortega o Pasqual

Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1992

S’inicià l’any 1923 al Catalunya Athletic Club de Barcelona Aquell any fou campió de Catalunya d’aficionats del pes gall Com a professional fou campió de Catalunya del pes lleuger 1925

Creat l’any 1974 per Ángel Navarro, estigué actiu fins a la mort del fundador, a mitjan dècada de 1990 Disposava d’una sala coberta de 90 m², condicionada per a la pràctica de la boxa Alguns dels seus púgils més rellevants, campions de Catalunya, foren Joan A Rocamora, Josep Llora i Àngel Navarro

Es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mitjà 1962, 1963 Fou el darrer deixeble del preparador Àngel Artero

Competí representant el club de boxa Estrellas Altas de Barcelona Aconseguí el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes superpesant en vèncer el púgil Àngel Arias 1993

Competí en categoria ploma els anys vint i trenta del segle XX Integrà l’anomenada Escola de Gràcia de boxa i fou un dels deixebles destacats del preparador Àngel Artero Disputà diverses vetllades pugilístiques en locals barcelonins com el Luna Park o l’Olímpia

Competí representant el Club Boxa Sant Eloi Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes mitjà en derrotar el púgil Àngel Parra 1966 S’entrenà a les ordres dels preparadors Marzari i Hidalgo Formà part de la selecció catalana de boxa amateur

Competí representant el Club de Boxa Central Es proclamà campió d’Espanya amateur 1969 i campió de Catalunya amateur 1969, 1970 en categoria semipesant Formà part de la selecció de boxa de Barcelona El 1969 fou guardonat amb el premi Ángel de plata en reconeixement a la seva trajectòria esportiva

Conegut amb el sobrenom de Virolles Es proclamà campió d’Espanya professional en la categoria de pes lleuger en derrotar Martí III per punts 1946 També fou campió de Catalunya en la mateixa categoria en vèncer el púgil Micó per punts 1944 Fou deixeble del preparador Àngel Artero El 1950 abandonà la seva carrera esportiva