Resultats de la cerca

Fundat el 1978, practica la boxa amateur i professional També promogué les seccions de boxa com a defensa personal, la boxa infantil i la boxa femenina Alguns dels boxejadors més rellevants formats al club són Òscar García Cano, campió d’Europa professional 1997 i campió d’Espanya amateur 1996 Francisco Nohales Arias El Niño , campió d’Europa professional de pes lleuger 2005, 2006 i campió d’Espanya professional 2001 Jorge Sendra García El Salvaje , campió d’Espanya de pes mitjà 2002, 2003 Jaume Pons Shin-Chan , que disputà el títol de campió d’…

Competí representant el gimnàs Esport Rogent, sota les ordres de Xavier Moya El 2001 debutà com a boxejador amateur i es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya Posteriorment passà al camp del professionalisme competint en la categoria de pes supermitjà El 2008 disputà el títol de campió d’Espanya També competí en boxa tailandesa i kick-boxing Fou campió d’Europa i d’Espanya de boxa tailandesa

Formà part de la selecció de Barcelona que participà en els Campionats d’Espanya de boxa amateur el 1956 Assolí la cinquena posició en els Campionats d’Europa de boxa amateur en la categoria de pes wèlter 1959 i guanyà el títol de campió d’Espanya i de Catalunya amateur de pes superlleuger Disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 Posteriorment fou campió d’Espanya professional en la categoria de pes wèlter 1962, 1963 i superwèlter 1966, 1970 Obrí un gimnàs a Barcelona que dugué el seu nom

Fou campió d’Espanya i de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes mitjà-lleuger 1956 i campió d’Espanya de pes wèlter 1961 Integrà la selecció catalana de boxa i es retirà el 1966

Es proclamà campió d’Espanya amateur en la categoria de pes pesant 1953 També fou en dues ocasions campió de Catalunya en la mateixa categoria 1950, 1953 Amb la selecció catalana disputà els Campionats d’Espanya 1953

Fill de púgil, començà a boxejar el 1971 Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes lleuger 1974 Després de 39 victòries i cap derrota com a aficionat, el 1975 passà a professionals Fou campió d’Espanya d’aquest mateix pes el 1979 L’1 de juny de 1980 es proclamà campió d’Europa dels pesos lleugers al camp de futbol de Terrassa, després de guanyar l’italià Giancarlo Usai El 1981 es passà al pes superwèlter, i aquella mateixa temporada es proclamà campió d’Espanya Es retirà el 1983, després de perdre el combat pel títol europeu de la categoria a…

Competí representant el Club de Boxa Sabadell Es proclamà dues vegades campió d’Espanya professional en la categoria del pes wèlter 1967, 1969 En la categoria del pes superlleuger fou campió d’Espanya amateur 1960 i campió de Catalunya amateur 1960, 1961 Formà part de la selecció catalana amateur

Competí amb el Club de Boxa Gavà en les categories dels pesos ploma i lleuger Es proclamà campió d’Espanya de pes ploma 1980 També guanyà en dues ocasions el Campionat amateur de Catalunya 1979, 1980 Formà part de la selecció catalana que participà en els Campionats d’Espanya de boxa amateur 1979

Competí com a representant del Club de Boxa Gavà i del Club Boxa Victòria Sempre com a amateur , es proclamà campió d’Espanya en la categoria minimosca 1979 i campió de Catalunya de minimosca 1979 i mosca 1981 Participà en diversos Campionats d’Espanya com a integrant de la selecció catalana amateur

Competí representant el Club de Boxa Granollers Fou campió d’Espanya amateur en les categories de pesos pesant 1979 i superpesant 1983, 1987, 1989 També es proclamà campió de Catalunya de pesos pesant 1978 i superpesant 1987, 1988 Formà part de la selecció catalana amateur que participà en els Campionats d’Espanya 1979