Resultats de la cerca

Fou un campió mundial dels pesos pesants reconegut pels tres combats que protagonitzà amb Muhammad Ali Fou, de fet, l’únic boxejador que aconseguir abatre Ali El 1971 fou reconegut com a campió mundial, títol que perdé el 1973 Fou campió olímpic a Tòquio el 1964

Competí representant el Club de Boxa Granollers Fou campió d’Espanya amateur en les categories de pesos pesant 1979 i superpesant 1983, 1987, 1989 També es proclamà campió de Catalunya de pesos pesant 1978 i superpesant 1987, 1988 Formà part de la selecció catalana amateur que participà en els Campionats d’Espanya 1979

Campió mundial dels pesos pesants 1933 després de la seva victòria KO sobre Jack Sharkey perdé el títol davant Max Baer 1934

Formà part del Club de Boxa Sporting i competí en les categories dels pesos wèlter i superwèlter Es proclamà campió de Catalunya del pes wèlter 1971

Fou campió olímpic a Roma 1960 del pes wèlter, campió d’Europa dels pesos mitjans 1965, 1967 i 1968-70 i campió del món del pes lleuger 1965

Campió d’Espanya de pesos pesants 1925 i d’Europa, perdé el títol enfront de Primo Carnera 1933 Excellí per les seves qualitats de fortalesa, coratge i combativitat

Campió d’Europa 1947 i del món 1948 dels pesos mitjans Lliurà 116 combats, 112 dels quals guanyà Fou un dels púgils més destacats de França Morí en accident d’aviació

Boxejà en totes les categories Fou campió d’Europa dels pesos wèlters 1911, mitjans 1912 i pesants 1913 Guanyà el títol mundial dels semipesants 1920 en batre Batting Levinsky per KO Es retirà el 1927

Campió d’Espanya 1933, guanyà el campió del món dels pesos mosques Young Pérez i el campió d’Europa Petit-Biquet El 1935 conquerí a València el campionat del món del pes gall en derrotar Alf Brown de Panamà

Representà el Club Gallego Prada de Barcelona Obtingué el títol de campió de Catalunya de pes minimosca 1993 També competí en les categories de pesos gall i ploma Formà part de la selecció catalana amateur El 1996 passà al professionalisme