Resultats de la cerca

Conegut amb el sobrenom de Virolles Es proclamà campió d’Espanya professional en la categoria de pes lleuger en derrotar Martí III per punts 1946 També fou campió de Catalunya en la mateixa categoria en vèncer el púgil Micó per punts 1944 Fou deixeble del preparador Àngel Artero El 1950 abandonà la seva carrera esportiva

Competí representant el Club Experimental de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya en la categoria de pes superwèlter en vèncer als punts José Romero el 1979

Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes wèlter en derrotar per punts el púgil Antoni Campos, del gimnàs KO Verdum 1988

Competí com a representant del Club de Boxa Mataró Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mosca en vèncer per punts el púgil Tomé 1967

Competí en el camp de la boxa amateur representant el Club de Boxa l’Hospitalet Es proclamà campió de Catalunya en la categoria del pes semipesant en vèncer per punts el púgil Josep Carpos 1994

Es proclamà dues vegades campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes semipesant 1955, 1956 El 1957 perdé als punts la final del Campionat de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes mitjà contra el púgil Bermúdez

Del 1957 al 1969 fou professional en les categories mosca i gall Fou campió d’Itàlia 1958-59, d’Europa 1961-1964 i del món 1965 del pes mosca, en vèncer per punts Pone Kingpetch Del 1968 fins que es retirà competí en el pes gall, en què també fou campió d'Europa

S’inicià en la dècada de 1920 i es proclamà campió estatal del pes ploma a Barcelona 1923 en derrotar el púgil Ramon Miró Perdé el títol l’any següent a Madrid davant Antonio Ruiz i, el 1925, abandonà els rings, després de perdre un combat als punts contra Josep Gironès corresponent al Campionat de Catalunya

Competí en la categoria del pes mosca Es proclamà en cinc ocasions campió d’Espanya de boxa amateur en les categories de pes mosca 1964-67 i gall 1969 També fou campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mosca en vèncer als punts López Gallego 1966 Juntament amb Manuel García Manolito foren els únics boxejadors amateurs catalans que aconseguiren cinc campionats estatals Formà part de la selecció espanyola preolímpica

Com a amateur fou durant tres anys consecutius campió estatal del pes pesant 1948, 1949, 1950 Passà a la boxa professional el 1950 i guanyà el Campionat d’Espanya del pes pesant 1952, títol que perdé el 1961 en caure davant el púgil Mariano Echeva-rría per punts Participà en diversos combats internacionals Es retirà el 1964 amb un balanç de 52 combats, amb 23 triomfs 11 per KO, 23 derrotes i 6 nuls