Resultats de la cerca

Posseïdor d’una gran potència i impetuositat, aconseguí la majoria de victòries per knock-out , i és considerat una figura llegendària de la boxa

Començà com a professional el 1963, i en catorze anys disputà un total de 102 combats, amb 89 victòries, 9 nuls i 3 derrotes Guanyà el títol mundial de pesos mitjans el 1970 i el defensà amb victòria en catorze ocasions fins el 1977, que es retirà

Conegut com El tulipán , s’entrenà al Punching Ball Club de Barcelona Debutà com a púgil el 1924 i el mateix any passà al professionalisme Es proclamà campió d’Espanya de pes wèlter 1927 i de pes mitjà 1932 Anteriorment havia guanyat el Campionat de Catalunya de pes wèlter 1926 Com a professional, disputà 72 combats amb un balanç de quaranta-set victòries, vuit nuls i disset derrotes

Competí representant el Club Boxa Central Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes ploma 1968 També fou subcampió d’Espanya 1968 i de Catalunya 1967 en la mateixa categoria Com a púgil amateur , disputà 73 combats amb un balanç de 59 victòries, 6 nuls i 8 derrotes Guanyà el Guant d’Or 1968 El 1970 passà al camp del professionalisme, on participà en mitja dotzena de combats

Conegut com Arrasandor , competí com a púgil amateur representant el gimnàs KO Verdum de Barcelona, on entrenà a les ordres del seu pare, Rafa Martín Carbajosa Es proclamà campió d’Espanya júnior de boxa amateur en una ocasió També fou campió de Catalunya de boxa 2008 Com a púgil amateur , acumulà vint-i-quatre victòries i un combat nul El 2011 debutà com a boxejador professional Com a lluitador de kick-boxing es proclamà campió d’Espanya i, en dues ocasions, de Catalunya

Entrenà al gimnàs Zona de Combate de Ripollet Es proclamà campió d’Espanya de boxa en la categoria de pes supermitjà 2005 També fou campió del món hispà en la mateixa categoria 2000 Disputà el títol europeu al púgil alemany Mario Veit 2003 Assolí el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes wèlter 1993 El 1997 passà al camp de la boxa professional de la mà del mànager Gallego Prada El 2005 penjà els guants, després de 25 victòries, 2 derrotes i un combat nul El 2009 reprengué l’activitat pugilística

Fill de púgil, començà a boxejar el 1971 Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes lleuger 1974 Després de 39 victòries i cap derrota com a aficionat, el 1975 passà a professionals Fou campió d’Espanya d’aquest mateix pes el 1979 L’1 de juny de 1980 es proclamà campió d’Europa dels pesos lleugers al camp de futbol de Terrassa, després de guanyar l’italià Giancarlo Usai El 1981 es passà al pes superwèlter, i aquella mateixa temporada es proclamà campió d’Espanya Es retirà el 1983, després de perdre el combat pel títol europeu de la categoria a Nàpols davant l’italià…

Debutà com a professional el 1955 i poc després arribà a Barcelona per posar-se a les ordres de Pedro Caballero, que seria el seu preparador durant tota la seva carrera Fou campió d’Europa del pes gall en quatre oca-sions 1963, 1965 –dues vegades– 1966 El 1965 revalidà el títol a Barcelona Malgrat ser aspirant al títol mundial de la categoria durant alguns anys, el president de la Federació Espanyola de Boxa, Vicente Gil, vetà la seva participació per no canviar la seva residència de Barcelona a Madrid Protagonitzà combats arreu del món, entre els quals destaquen els que l’…

Es professionalitzà el 1923 i el juny de 1930 es convertí en el primer europeu campió del món dels pesos pesants, davant el nord-americà Jack Sharley, davant del qual perdé el títol dos anys després El juny de 1936 derrotà per KO al Yankee Stadium de Nova York el mític boxador nord-americà Joe Louis, èxit que el govern del Tercer Reich volgué aprofitar per a fer propaganda del règim, bé que Schmeling sempre se'n mantingué distanciat mai volgué ingressar al partit nazi i ajudà molts jueus a fugir d’Alemanya Al juny de 1938, la seva derrota per Louis per KO en el primer assalt comportà la seva…

S’inicià en la boxa amateur en el Club de Boxa Barceloneta Disputà una dotzena de combats amb un balanç de deu victòries, un matx nul i una derrota per punts Després de la Guerra Civil abandonà la competició i treballà com a periodista en la Revista Junior-Films Des del 1951, i durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, fou l’autor de les cròniques pugilístiques del diari Mundo Deportivo Compaginà aquesta activitat amb la de cap de secció i secretari de la revista Febox-Boxeo de la Federació Espanyola de Boxa També treballà en altres publicacions com Vida Deportiva i Cine…