Resultats de la cerca
Es mostren 5200 resultats
punt
Escultura
Cadascuna de les marques que hom fa sobre les parts que més sobresurten en una escultura que hom vol copiar.
talla
Detall del Crist de Salardú, talla romànica del segle XIII
© Xevi Varela
taitxí
Gent practicant taitxí
© Lluís Prats
Altres esports de combat
Série d’exercicis dinàmics i terapèutics, derivats directament del txikung, i basats en la boxa xinesa.
Aquest es desenvolupà a partir de formes antigues d’exercicis de taoin i de txikung, combinades amb tècniques de circulació del qi, de respiració i d’elements marcials El seu origen és divers segons les fonts Alguns ho relacionen amb un ermità, anomenat Chang Sang Feng segle XIV, qui sembla va tenir un somni en el qual una deessa taoista li ensenyà els moviments del taitxí, encara que una altra versió diu que els va extreure de la lluita entre una serp i una grua Altres, en una versió més versemblant, afirmen que el taitxí aparegué fa uns tres-cents anys, a finals de la dinastia Ming i a…
taijutsu
Altres esports de combat
Art marcial clàssica japonesa en què els oponents es baten sense armes.
tonfa
Altres esports de combat
Arma originària d’Okinawa consistent en un bastó d’una llargada lleugerament superior a l’avantbraç, amb un mànec perpendicular situat a tres quartes parts de la longitud total del bastó, que s’utilitza en determinades arts marcials.
En alguns països s’utilitza com a arma policial És una denominació provinent del japonès
shurikenjutsu
Altres esports de combat
Tècnica pròpia de determinades arts marcials d’origen japonès consistent en el llançament de shurikens
.
Denominació procedent del japonès
shuriken
Altres esports de combat
Arma llancívola d’origen japonès petita i afilada, que s’utilitza en determinades arts marcials.
Hi ha dos tipus principals de shurikens els bo-shurikens i l' estrella ninja o hira-shurikens Els shurikens s’utilitzen en el shurikenjutsu És una denominació procedent del japonès
nunchaku
Altres esports de combat
Arma originària d’Okinawa formada per dos bastons d’aproximadament 30 cm units per un extrem mitjançant un tros curt de corda, de corretja o de cadena, que s’utilitza en determinades arts marcials.
Denominació procedent del japonès
stabile
Escultura
Escultura abstracta característica de l’art cinètic, constituïda per diverses peces o figures simples, generalment metàl·liques i planes, que transmet sensació de moviment però que és estàtica.
La forma stabile s’associa fonamentalment a l’artista nord-americà Alexander Calder , creador d’aquest tipus d’escultura a la dècada dels anys trenta del segle XX El terme és d’origen anglès, encunyat per l’escultor Hans Arp i creat, probablement, per acronímia a partir de l’adjectiu stable i el substantiu mobile
lamassu
Escultura
Escultura que representa un cos de lleó o de bou alat amb cap humà, sovint amb cinc potes, que es col·locava a les entrades de les ciutats i a les portes dels palaus assiris com a signe de protecció.
El terme prové de l’accadi