Resultats de la cerca
Es mostren 5064 resultats
punt
Escultura
Cadascuna de les marques que hom fa sobre les parts que més sobresurten en una escultura que hom vol copiar.
talla
Detall del Crist de Salardú, talla romànica del segle XIII
© Xevi Varela
stabile
Escultura
Escultura abstracta característica de l’art cinètic, constituïda per diverses peces o figures simples, generalment metàl·liques i planes, que transmet sensació de moviment però que és estàtica.
La forma stabile s’associa fonamentalment a l’artista nord-americà Alexander Calder , creador d’aquest tipus d’escultura a la dècada dels anys trenta del segle XX El terme és d’origen anglès, encunyat per l’escultor Hans Arp i creat, probablement, per acronímia a partir de l’adjectiu stable i el substantiu mobile
lamassu
Escultura
Escultura que representa un cos de lleó o de bou alat amb cap humà, sovint amb cinc potes, que es col·locava a les entrades de les ciutats i a les portes dels palaus assiris com a signe de protecció.
El terme prové de l’accadi
toriler
Tauromàquia
Persona de la dependència d’una plaça de toros que s’ocupa d’obrir i tancar la porta de sortida dels toros a la plaça.
toril
Tauromàquia
Lloc annex a la plaça de toros, dins del qual són tancats els toros que hom ha de torejar.
relloneig
Tauromàquia
Acció de rellonejar o lidiar (un toro) des d’un cavall emprant rellons o banderilles.
relló
Tauromàquia
Barra de metre i mig de llarg, acabada en punta, emprada pel rellonejador per a ferir el toro.