Resultats de la cerca
Es mostren 5161 resultats
urbanisme
Projecte de ciutat ideal de Sforzinda, al segle XV
© Fototeca.cat
Urbanisme
Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…
pla urbanístic
Urbanisme
Ordenació sistemàtica, total o parcial, d’una ciutat o d’un nucli o conjunt de nuclis urbans, en previsió i amb programació del seu creixement futur.
Bé que el nom és recent, el contingut i les finalitats dels plans urbanístics responen a institucions antiquíssimes cada cop que, no pas espontàniament, sinó per raons demogràfiques, polítiques o militars, era establerta o transformada una ciutat, una zona o un nucli urbans, hi era aplicat, si més no embrionàriament, un pla urbanístic La gran extensió i complexitat de les ciutats i els nuclis urbans contemporanis fa que hom hagi de planificar a escala més àmplia, i així hom parla de plans metropolitans, comarcals, etc
pla urbanístic
Urbanisme
Representació, en una superfície plana o en maqueta, de l’ordenació, total o parcial, d’una ciutat o d’un nucli o conjunt de nuclis urbans.
Hom parla sovint de pla metropolità, comarcal, etc, segons que sigui una metròpolis o àdhuc tota una comarca el que és objecte del pla
pla
Urbanisme
Geografia
Representació, sobre una superfície plana, de la disposició d’una ciutat, edifici, parc, etc, o àdhuc dels elements (exèrcits, posicions, etc) que integren una batalla, acompanyada sovint de les corresponents indicacions onomàstiques.
Quan es tracta de grans ciutats o extensions, hom empra avui procediments fotogramètrics o ortofotogramètrics per a la confecció del pla
punt
Escultura
Cadascuna de les marques que hom fa sobre les parts que més sobresurten en una escultura que hom vol copiar.
talla
Detall del Crist de Salardú, talla romànica del segle XIII
© Xevi Varela
xarxa de serveis
Urbanisme
Xarxa que forneix la infraestructura per a cobrir les necessitats bàsiques d’una població, com ara aigua, enllumenat, electricitat o clavegueram.
marina
Marina de l’Estartit (Baix Empordà)
© CIC-Moià
Urbanisme
Superfície urbanitzada amb una àrea de flotació utilitzada com a instal·lació portuària i dividida en canals que fan de xarxa de comunicació entre les unitats residencials i la bocana de sortida a mar.
stabile
Escultura
Escultura abstracta característica de l’art cinètic, constituïda per diverses peces o figures simples, generalment metàl·liques i planes, que transmet sensació de moviment però que és estàtica.
La forma stabile s’associa fonamentalment a l’artista nord-americà Alexander Calder , creador d’aquest tipus d’escultura a la dècada dels anys trenta del segle XX El terme és d’origen anglès, encunyat per l’escultor Hans Arp i creat, probablement, per acronímia a partir de l’adjectiu stable i el substantiu mobile