Resultats de la cerca

Les enteritis del bestiar solen anar acompanyades de gastritis, i tenen moltes causes, les més corrents de les quals són l’excés d’aliment, l’avitaminosi, els fongs, els bacteris i les deficiències en la nutrició La diarrea, la set, la pèrdua de la gana, la febre i els mals de ventre intermitents en són els símptomes més destacats

Era franciscà Fou nomenat predicador del rei Carles II i cronista de la província de l’Observança de València Escriví la Vida admirable del Siervo de Dios Fray Pedro Esteve Pere ↑ Esteve i Puig i n’edità les poesies i sermons València 1677 També publicà unes notes en llatí de matèries predicables acompanyades d’un resum de teologia moral València 1683 D’altra banda, deixà inèdites unes Crónicas de la santa provincia de la Observancia de San Francisco de Valencia

Llicenciat en ciències polítiques i en sociologia 1994 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor dels reculls de poesia  La casa del temps 1993, Jardí de silencis 1994, El somni del colleccionista 1999,  Les edats del fred 2005,  La casa del tiempo 2007,  Elogi de la veritat 2011,  Solo la verdad es sexy Poesía completa 1993-2020 2020 i Barcelonàutiques 2024 Ha dedicat treballs biogràfics a figures de la cultura catalana com Joan Capri 1998, Tísner 2001, el seu pare Salvador Escamilla 2003, Raimon 2004, Joan Manuel Serrat 2005, La Trinca 2006, 2007 i 2010 i Pepe Rubianes 1999 i 2009…

Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica El…

Gènesi i circumstàncies de l’obra Segurament durant la seva estada a Anglaterra 1438-39, Joanot Martorell degué recollir idees i preparar materials per tal de redactar una novella cavalleresca, de la qual, en data indeterminada, donà una mena d’esbós o assaig, el Guillem de Varoïc , els episodis i les idees principals del qual foren refosos als cinquanta-vuit primers capítols del Tirant Hom pot acceptar que, com fa constar en la dedicatòria, al començament de l’any 1460, potser a precs de l’infant Ferran de Portugal, Martorell començà la redacció definitiva de la novella, que segurament…