Resultats de la cerca

Vida i obra Establert a setze anys a València, hi obrí llibreria el 1809, on acollí un gabinet de lectura per subscripció i una tertúlia d’escriptors Sofrí presó i exili entre el 1823 i el 1826 i deportació el 1835, per causa del seu liberalisme militant El 1816 es feu editor i el 1830 ja havia publicat traduccions o adaptacions d’alguns dels autors més representatius de la literatura sentimental i de la literatura romàntica Cottin, Staël, Chateaubriand, Goethe, Byron i Scott i la primera novella de Ramon López Soler Publicà Colección de canciones patrióticas 1822 i unes Memorias de mis…

Vida i obra Identificat per François Pirot com a vescomte de Girona i d’Àger 1144 – ~ 45 i primer vescomte de Cabrera ~1145 – ~ 80 Guerau III de Cabrera , quan s’extingí el càrrec a Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Recentment, però, Stefano M Cingolani l’identificà amb…

Vida i obra Es tenen poques dades sobre la seva vida, però les biografies provençals li aplicaren la llegenda segons la qual estigué enamorat de Saurimonda, muller de Ramon de Castell-Rosselló el marit, gelós, el matà i donà el seu cor com a menja a la dama, la qual, en saber-ho, se suïcidà La llegenda, que el convertí en prototip del màrtir d’amor , d’origen oriental, s’estengué per Europa al s XII i fou aplicada també a altres poetes L’atribució a Guillem de Cabestany fou recordada per Petrarca als Triomfi , recollida per Boccaccio al Decameró i per Stendhal a De l’amour 1822 Les dades…

Vida i obra Estudià dret a València i Cervera, on publicà l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España 1828 Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep de ↑ Vega i de Sentmenat i Fèlix ↑ Torres i Amat Entre el 1831 i el 1832 compongué Preludios de mi lira 1833, recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge llatinitzant i afectat, i els seus darrers poemes foren romàntics i pessimistes i d’una llengua més natural, tot i que encara afrancesada D’aquests, l’únic que edità…

Germà de Manuel de Cabanyes Viatjant per Europa 1816-24, conegué el liberalisme i el romanticisme europeus Colleccionà llibres en la llengua original corresponent i llegí autors anglesos i alemanys, que influïren indirectament el contingut liberal d’alguns poemes del seu germà Manuel A conseqüència de la guerra visqué a Mallorca 1837-39, on escriví Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca 1970 La resta de la seva obra la componen Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú , l’epistolari i…

Inicià la seva carrera literària al setmanari “Foc i Flama” És autor dels reculls Jardí espiritual 1915 i Camins de llum 1919, amb poemes tècnicament ben elaborats, però de ressò tradicional i poc permeables als corrents moderns del moment Collaborà en diversos diaris valencians i en publicacions com “El Poble Valencià”, “El Camí” sovint amb el pseudònim Daniel Tossal i “Pensat i Fet” Incentivà la segona etapa de “Pàtria Nova”, i, a partir del 1927, s’incorporà a “Taula de Lletres Valencianes”, on participà en debats al voltant de l’avantguardisme i la renovació literària de la poesia…

Vida i obra Jesuïta 1854, ensenyà a l’Havana 1859-63 i posteriorment al seminari de Salamanca Preocupat pel desenvolupament personal i social de la dona, fundà a Calella 1875 la congregació de les Serves de Sant Josep Publicà moltes obres religioses, especialment hagiogràfiques, en llengua castellana En català publicà Les migdiades del mes de maig 1871, un llibre pietós destinat als menestrals el drama sobre sant Martirià, La venjança del Martre 1871, i els devocionaris Un granet de mostassa 1879 i Joia del cristià 1882 Les cartes privades dirigides a la seva cunyada i a altres familiars són…

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a “La Creu del Montseny”, La Renaixença , L’Avenç , “Catalunya Artística” i “Joventut’, i dirigí la “Revista Illustrada Jorba”, de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que reflecteix el món…

Frare augustinià, fou llatinista i ensenyava a Barcelona seguint les Introductiones de Nebrija És autor i editor en costejà l’edició de l’adaptació catalana del Dictionarium llatí-castellà i castellà-llatí de Nebrija, que publicà a Barcelona amb el títol Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis 1507, amb un doble propòsit perquè els catalans poguessin treure profit de l’obra i perquè els hispans no catalans coneguessin la llengua catalana Collaboraren amb Busa, Joan Garganter i Martí Ivarra, que publicaren versos llatins als preliminars

Deixà els estudis eclesiàstics, i fou redactor de La Publicitat i La Veu de Catalunya També dirigí el setmanari “Mirador” Marcat de jove per les idees revolucionàries d’Andreu Nin, després tornà al catolicisme i fou un apologista polèmic influït pel moviment polític Action Française Després del 1939 collaborà a Destino amb el pseudònim de Romano És autor de la narració El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries 1925, de l’aplec d’articles Cada dia és festa 1946, de les proses líriques Salteri de la Mare de Déu de Montserrat 1948 i de Pàgines de la vida de Jesucrist 1961…