Resultats de la cerca

Doctor en medicina, l’exercí a Híxar, Montcada i València Fou redactor polític del diari “Los Dos Reinos” 1864, prengué part destacada enla Revolució del 1868 i fou nomenat secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València 1868-71 Detingué càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari “La Nación” Retornat aValència 1874, fou redactor d’“El Mercantil Valenciano” i publicà en castellà diverses novelles històriques i realistes Escriví el miracle L’ermità de Sant Mateu 1868 i diversos poemes, i fou cronista de València 1884-90 President de Lo Rat Penat en el…

Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, a més de corresponent d’altres S’inicià com a poeta amb Flors d’ametller 1918, de ressò carnerià Més tard publicà La rosa i el cristall 1938, Llibre del caminant 1949 i Sobretaula acadèmica 1956, entre d’altres També escriví els assaigs Homes, homenets i homenassos 1935, Macià Vila Mateu, esbós biogràfic 1966 Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’…

Vida i obra Secretari reial i arxiver de la Corona d’Aragó 1553-72 i 1584-85 L’acord de les Corts del 1564 en què sollicitaven al rei un cronista oficial per al Principat el menà a elaborar una His-tòria general de Catalunya Si bé tenia previstesquatre parts, tres d’història I dels primers pobladors al 714 II del 714 a Ramon Berenguer IV III de R Berenguer a Felip II i una de geografia Descripció general del Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya , només en redactà la Primera part , que no havia enllestit del tot el 1585 Se’n conserven dos manuscrits Fou editada parcialment…

La relació amb Mateu Obrador i Maria Antònia Salvà fou decisiva en la seva dedicació a la poesia catalana El 1904 guanyà el segon accèssit a la flor natural en els Jocs Florals de Palma, i el recollí conjuntament amb Salvà, que hi guanyàel primer accèssit Poc després morí de manera prematura La seva obra poètica és fruit d’un moment de canvi i fluctua entre els models postromàntics d’una Renaixença a les acaballes, i la puixança d’un costumisme que no arriba mai a predominar en les seves composicions Amb tot, la temàtica és la pròpia de la poesia mallorquina de l’època la…

Escriví poesia romàntica i tragèdia neoclàssica Laodamia , 1812 i romàntica Francesca da Rimini , 1814 traducció catalana d’Alfons Maseras, 1909 Eufemio di Messina , 1834 etc A Lió entrà en contacte amb una ideologia revolucionària i racionalista Preceptor a casa del comte Porro di Lambertenghi, a Milà, conegué diversos fautors del Romanticisme Aquestes orientacions renovadores, políticament i literàriament, el portaren a lluitar contra els austríacs, dominadors de la Llombardia, des de les pàgines del Conciliatore 1818-19 i al costat dels carbonaris Condemnat a mort, li fou commutada la…

Fill d’Eduard Escalante i Mateu Escriví el miracle L’incrèdul convertit 1878 i sainets com València a la matinada 1888, Mariquita l’estanquera 1889, Un alcalde de barrio 1897 i Un ratet en el jusgat 1914, i intentà la comèdia bilingüe amb Del porrat de Sent Antoni a les torres de Serrans 1887, Cada u de son temple 1890, Fugint de l’anguila 1891 i Mil duros i tartaneta 1898 Sobresortí, en collaboració amb els músics Salvador Giner i Vicent Peydró, en el gènere líric, al qual pertany la major part de la seva producció, un interessant precedent de la revista musical valenciana, que…

Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué amb una poesia en català al certamen literari de València del 1474 El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat —propietat de l’orde de Montesa— fins a apoderar-se de la vila per…

Vida i obra Heretà possessions a Sicília, on residí de jove, i les perdé en tornar a València Conseller de Pere III, fou alcaid de Xàtiva, i per raó de la seva participació en els bàndols familiars, hagué de restituir el càrrec 1378 i anar-se’n de València Després assistí a la cort de Montsó 1383 Joan I el feu novament alcaid de Xàtiva 1387 i Alaquàs Per la seva segona muller, Joana Mercer i de Sentllir, filla de Mateu Mercer, adquirí la baronia d’Olocau, que vinculà el 1398 Fou un notable literat i, a més d’un tractat de falconeria, hom li atribuïa la traducció al català de les…

Vida i obra Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué al certamen literari de València del 1474 amb la composició D’escuretat tenint la pensa llesa El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix Aquest mateix any actuà de jutge en una justa que se celebrà a València amb motiu de l’arribada dels reis procedents de …

Vida i obra S’inicià com a poeta i, amb Bateguen els desigs 1981, guanyà el premi Amadeu Oller, 1981 Aquesta trajectòria poètica continuà, entre altres reculls, a Crims 1982 i a Octosíllabs del més enllà 1983 El 1999 aplegà la seva poesia en Plany de l’home llop obra poètica completa Posteriorment encetà la seva trajectòria com a narrador El colp 1982, premi Ciutat de Benissa,  Han donat solta als assassins 1985, premi Ciutat d’Olot-narracions, 1982, Stress 1985, Diari de campanya el fill d’en Marc a Prada 1987, Mateu, el fill d’en Marc 1987, En Tit-Hola 1988, Les nits perfumades 1989, premi…