Resultats de la cerca

Formà part, juntament amb el seu germà Xavier, de l’associació literària Amigos de la Poesía, constituïda a València el 1949 Fou el responsable de la secció valenciana de l’entitat Publicà poesia a les revistes “El Vers Valencià”, de Josep Maria Bayarri, “Pensat i Fet”, de Josep Maria Esteve, i “Acció” És autor dels llibres Instantànies 1936, Polsina d’hores 1949, A temps de cor 1951, Foc 1952 i Batecs al tròpic 1984 La seva obra se situa en la línia més característica de la poesia valenciana de la primera postguerra la influència postsimbolista amb components intimistes, existencials i…

Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles del Tec Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se 1908 Des del 1895 collaborà a “La Croix des Pyrénées Orientales” amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs Aquestes narracions, de caràcter popular i…

Professor de les universitats de Catània i Florència, es destacà com a crític textual Per il testo critico della Divina Commedia , 1924 Per il testo critico del Convivio , 1944, entre d’altres editor de la Divina Commedia 1924 i historiador de la literatura Dai trovatori al Petrarca 1935 Els seus treballs crítics sobre literatura catalana foren reunits per Giuseppe Sansone a Saggi di letteratura provenzale e catalana 1966

Exercí de jurista La seva poesia evolucionà del simbolisme de La selva ignota 1957, Sonets d’Itàlia 1959 i Pont i crepuscle 1966, cap a un cert realisme a Nuri 1967 Publicà el llibre tècnic Las aparcerías y sus problemas 1948

Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir, on conegué l’obra de Clavé Collaborà al diari La Renaixença amb poesies humorístiques i participà en els Jocs Florals de Barcelona i en altres certàmens del Principat És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball entre d’altres, Lo teixidor i Lo jornaler , que acostumà a signar des del 1890 amb el pseudònim Lo Bataner de Manlleu Part de la seva poesia es publicà a Cantarelles 1925 i a La Fira de Molins de Rei , recull inclòs a “Lectura Popular” 1919 Per al teatre d’aficionats escriví la sarsuela en un acte Les bodes de can…

Collaborà a “Bella Terra” Publicà reculls poètics com Llibre de versos 1922 i Pindàriques modernes 1926 el 1927 estrenà el poema dramàtic Fra Garí

Establert a Mataró, collaborà a la revista “Galanies”, i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, entre d’altres Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a “Tele-estel”

Sacerdot claretià, fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona Obtingué càtedres d’anglès a l’Escolade Comerç de la Corunya 1903 i a la de Barcelona 1910 El 1902 fundà la revista “Tipismo” i el 1903 publicà el Manual del tipista , un tractat de mecanografia de gran difusió Alguns dels seus poemes, de caràcter jocfloralesc, foren premiats en diversos certàmens i es recolliren, en part, a Vers i prosa s d, “Lectura Popular”, XVIII Traduí El paradís perdut , de Milton —traducció publicada només fragmentàriament—, Cuentos basados en el teatro de Shakespeare , de…

Baró de Toga, governador de Xàtiva ~ 1526 i batlle general de València El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc ms E i la precedí d’una vida del poeta, que és la seva primera biografia Aquest manuscrit serví de base per a l’edició feta per Juan de Resa Valladolid 1555 i per a la traducció castellana de Jorgede Montemayor València 1560 El manuscrit de Carròs possiblement arribà a Valladolid a través d’ Honorat ↑ Joan

Llicenciat en dret, doctor en filosofia i lletres i professor d’anglès de la Universitat de València Collaborà en la revista “Acció Valenciana” 1930-31 i publicà algunes novelles breus, com Un arxiver cerca núvia 1931 i El cavaller del dubte 1933 Autor de Las fiestas valencianas y su expresión poética 1949, fou secretari del Centre de Cultura Valenciana, en la revista del qual publicà la major part dels seus estudis sobre història i literatura