Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Joan Jaumeandreu i Mauri
Literatura catalana
Autor teatral i publicista.
Collaborà a La Tralla i a “Lluita” Escriví Alegria i companyia 1910, una adaptació de La dama de les camèlies i traduccions Emprà sovint el pseudònim d’ Andreu Mauri
Guadalupe Cortès i Wyghlen
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1868 publicà parcialment en el fulletó de “La Barretina” la novella Les joies de la Roser , adaptació de la peça teatral del mateix títol de Frederic Soler Les ↑ joies de la Roser , estrenada dos anys abans Encapçalava la versió una dedicatòria a Soler que exposava el propòsit «d’explicar en la més extensa forma de la novella lo interessant i commovedor argument» del drama
Vicenç Buart
Literatura catalana
Escriptor.
Rector de Sant Llorenç de la Salanca Rosselló des del 1763, compongué ~ 1777 una adaptació del drama de la Passió en dues parts que en una còpia del 1861 reben els títols de Presa de Jesús a l’hort de Getsemaní i Triumfo de la creu Aquesta obra té una certa originalitat i és parallela a la que havia fet Antoni de Sant Jeroni al Principat
,
Frederic Passarell
Literatura catalana
Cal·lígraf i escriptor.
Fou professor de dibuix i callígraf Sota el pseudònim de Lluís Puigdalt , pels seus coneixements de la llengua francesa i per la relació que tenia amb el grup de Frederic Soler , hi collaborà a Les modes 1866, adaptació en vers de La famille Benoiton de Victorien Sardou, intent poc reeixit d’aproximació al drama realista francès Se li ha atribuït erròniament el pseudònim d’ Enric Carreras , de Frederic Soler
,
Leandre Torromé
Literatura catalana
Autor teatral.
Feu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, com a actor i com a autor, entre altres obres en castellà i en català, de Los políticos del día , Las diabluras de Serafina 1867, Les joies de Roseta 1874, adaptació dialectal de Les joies de la Roser , de Frederic ↑ Soler , Quien siembra vientos , Vicent màrtir i Vicent Ferrer , La molinera de Silla 1916, El capitán negrero i Pobres i rics 1875
Gabriel Busa
Literatura catalana
Lexicògraf.
Frare augustinià, fou llatinista i ensenyava a Barcelona seguint les Introductiones de Nebrija És autor i editor en costejà l’edició de l’adaptació catalana del Dictionarium llatí-castellà i castellà-llatí de Nebrija, que publicà a Barcelona amb el títol Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis 1507, amb un doble propòsit perquè els catalans poguessin treure profit de l’obra i perquè els hispans no catalans coneguessin la llengua catalana Collaboraren amb Busa, Joan Garganter i Martí Ivarra, que publicaren versos llatins als preliminars
mossèn Gras
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra És autor d’una novelleta cavalleresca,↑ Tragèdia de Lançalot , publicada a Barcelona vers el 1496 sota el nom de mossèn Gras i dedicada al comte d’Ischia Joan de Torrelles, adaptació, d’estil retòric, dels primers episodis de la novella francesa La mort del rei Artús s XIII Fou potser un Lluís Gras identificable amb un homònim ambaixador d’Alfons el Magnànim a Tunis els anys 1444 i 1445 Bibliografia Ganges, M 1992 Kelly, HA 1993 Riquer, M de 1984 1 Vegeu bibliografia
Pere Lacavalleria
Literatura catalana
Impressor i lexicògraf.
A banda de la seva tasca com a impressor, és autor d’un Diccionario castellano Dictionnaire français Diccionari català Barcelona 1642 i 1647, que dedicà al lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya, el mariscal de Brézé Consta de dues parts un aplec de diàlegs sobre aspectes de la vida quotidiana i un vocabulari Al final hi ha conjugacions verbals i notes sobre pronunciació És el primer manual de conversació per al coneixement de llengües modernes a Catalunya, una adaptació d’aquesta mena d’obres molt esteses aleshores a Europa
Ramon Martori i Bassets
Literatura catalana
Comediògraf.
També exercí d’actor teatral, activitat en la qual debutà al Centre Nacionalista Republicà Després s’integrà a la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans A partir del 1939 actuà en nombroses pellícules i els darrers anys de la seva vida es dedicà al teatre radiofònic i al doblatge de films És autor d’ El crit de la terra 1961, comèdia ambientada en el món del teatre, i de l’adaptació del vodevil de Henry de Gorsse i Maurice de Marsan, Esposa de circumstàncies , estrenada el 1968
Pere Antoni Bernat
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Escriví la Comèdia de la general conquista de Mallorca 1683, drama històric típicament barroc, en tres actes i en vers de metres diferents Reconstitueix la conquesta de l’illa de Mallorca per Jaume I Aquesta obra es representà sovint a Mallorca fins al segle XIX, sobretot el 31 de desembre de cada any, en commemoració de la conquesta de l’illa per Jaume I L’únic exemplar conegut de l’edició Mallorca 1683 es conserva a la Biblioteca de Catalunya El 1792 Miquel Bover i Ramonell en publicà una adaptació al castellà
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina