Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Cosme Damià Hortolà
Literatura catalana
Hel·lenista i hebraista.
Estudià a Girona, a Alcalá 1515, a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia 1528 És considerat el restaurador de la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d’arts, de teologia i de Sagrada Escriptura i rector en tres ocasions El 1560 founomenat abat de Vilabertran, i el 1562 assistí al concili de Trento Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els textos originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata , restaren inèdits Els seus deixebles publicaren la seva composició en forma de drama clàssic In…
Miquel Obiols i Prat
Literatura catalana
Narrador i guionista.
Es donà a conèixer en el món de la literatura per a joves l’any 1977 amb Ai, Filomena, Filomena i altres contes premi Crítica Serra d’Or 1978, al qual seguiren un gran nombre de títols com ara El tigre de Mary Plexiglàs 1987, premi de la Generalitat de Catalunya de literatura juvenil 1988, Quin dia més gggrrr 1988, amb illustracions de Marta Balaguer, Iris , sèrie de set llibres publicada el 1991 premi Critici in Erba de Bolonya, Itàlia, 1992 i Una d’indis 2002 Guionista de televisió, inventà el primer programa en català de televisió per a nens, Terra d’escudella 1977-80, al qual…
Bartomeu Pou i Puigserver
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Jesuïta 1746-73, filòsof i bon coneixedor dels clàssics grecs i llatins, treballà per a la renovació pedagògica basada en els clàssics fou professor a Cervera, Calataiud i Tarragona Amb motiu de l’exili jesuític, residí a Còrsega, Ferrara, Bolonya i Roma El 1798 tornà a Mallorca Entre altres obres, publicà unes Theses bilbilitanae Institutiones historiae philosophicae libri XII Calataiud 1763, la primera història de la filosofia a Espanya —inspirada per Josep ↑ Finestres —, i dues hagiografies en llatí una de Caterina Tomàs Roma 1797 en feu també la versió castellana…
Joaquim Pla
Literatura catalana
Filòleg.
Vida i obra Fou jesuïta 1761-73 Exiliat a Itàlia, treballà a la biblioteca universitària de Ferrara i a la Barberini de Roma i fou professor de caldeu a Bolonya 1794-98 Erudit poliglot molt reconegut, collaborà en diverses obres en l’àmbit de l’hellenística, la semitística i la provençalística, com la collació de manuscrits de la Bíblia grega dels Setanta per a l’edició d’Oxford de R Holmes o la traducció a l’italià de poesies provençals per a l’edició de Tiraboschi de Dell’origine della poesia rimata , obra de l’humanista cinccentista G Barbieri Mòdena 1790 feu traduccions del…
Joan Francesc de Masdeu i de Montero
Literatura catalana
Historiador, poeta i preceptista.
Vida i obra Membre d’una noble família catalana, ingressà a l’orde dels jesuï-tes el 1759 Amb motiu de l’edicte d’expulsió 1767 s’exilià a Itàlia, a la ciutat de Ferrara Com a escriptor començà publicant obres literàries, de les quals destaca la traducció italiana de poetes castellans cinccentistes Roma 1786 Fou poeta en llatí, italià i castellà La seva obra cabdal, però, és la Historia crítica de España y de la cultura española, en vint volums Madrid 1783-1805, escrita a Bolonya i a Roma en italià només aconseguí de publicar-ne els dos primers volums Foligno 1781 Florència 1787…
Antoni Agustí i Albanell
Literatura catalana
Humanista, historiador i poeta.
Vida i obra Estudià humanitats a Alcalá 1526-28 i es traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya amb Andrea Alciato 1535-37, i els de grec i lletres a Pàdua 1537 Fou nomenat bisbe d’Alifano Nàpols 1561, de Lleida 1561-76, on revitalitzà l’Estudi General, i arquebisbe de Tarragona 1576-86 En totes dues ciutats catalanes desenvolupà una important tasca cultural Realitzà diverses missions diplomàtiques per a Juli III, Pau IV i Felip II, i assistí al concili de Trento El catàleg de la seva biblioteca privada, una de les més…
Joan Margarit i de Pau
Literatura catalana
Humanista i eclesiàstic.
Vida i obra Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Fou bisbe d’Elna i posteriorment de Girona Serví el Magnànim en missions diplomàtiques a Itàlia, que després repetí sota el govern de Joan II, a qui lliurà la ciutat de Girona el 1471, i amb el seu fill Ferran el Catòlic A ell es deu una de les peces d’oratòria parlamentària més famosa del seu temps, inspirada en el discurs del rei Martí a les Corts de Perpinyà del 1406, pronunciada el 16 d’octubre de 1454 en la cerimònia de jurament de Joan II com a…
Diego Ruiz i Rodríguez
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Cosí de Pablo Ruiz Picasso, s’establí a Catalunya cap al 1895, on aviat s’adaptà a la vida catalana i esdevingué un catalanista radical El 1903 es llicencià en medicina i el 1905 es doctorà en psiquiatria a Bolonya Collaborà a El Poble Català , Papitu , etc Les seves manifestacions intellectuals són complexes i ambigües a causa de la coexistència d’ascendents força heterogenis Així, en contrast amb les connotacions noucentistes dels assaigs continguts a Del poeta civil i el cavaller 1908, publicà dos reculls de narracions d’esperit modernista com Contes d’un filòsof 1908,…
,
Jordi Llovet i Pomar
Filosofia
Literatura catalana
Filòsof i crític literari.
Interessat per l’estètica, la teoria literària i la filosofia, collabora molt intensament en diverses empreses culturals Llicenciat en filologia romànica el 1971, amplià estudis a Frankfurt i a París, Bolonya, Berlín i Varsòvia Retornat a Barcelona, es doctorà el 1975 a la Universitat de Barcelona , on ha estat professor de crítica literària 1975-81, catedràtic interí del Departament de Literatura 1981-82 en substitució d’ Antoni Comas i professor d’estudis literaris i teoria de la literatura 1984-97 Del 1997 fins a la jubilació 2008 fou catedràtic de teoria de la literatura i…
,
Anselm Turmeda
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i feu la seva professió de fe davant el soldà Abū-l-’Abbās Aḥmad Els texts autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d’entrar a l’islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana d’altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d’una conversió que…