Resultats de la cerca

Funcionari de la Diputació de Lleida, publicà poemes i relats humorístics de tipus costumista en publicacions periòdiques, com la revista satírica Lo Garbell 1883-84 i el diari El Pallaresa , o en fulls volants Romanços humorístics , Lleida, fi de segle 1900, Coses de Lleida i, sobretot, Veritable relació de les grandioses fires i festes que celebrà lo Excellentíssim Ajuntament de Lleida en honor de sant Anastasi màrtir 1896 També fou autor d’estudis d’arqueologia, numismàtica i història moderna i contemporània de Lleida, entre els quals destaquen  Sellos municipales de la provincia de Lérida…

Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en filosofia i lletres 1970 i exercí la docència com a catedràtic d’història contemporània Durant el franquisme participà activament en activitats clandestines per a la recuperació de la llengua i la cultura valencianes Membre fundador del Partit Socialista Valencià 1962, en fou un dels principals impulsors de la transformació en el Partit Socialista del País Valencià PSPV a la fi de la dictadura, i finalment de la integració al Partido Socialista Obrero Español  PSOE 1978 Tanmateix, protagonitzà fortes divergències amb la majoria de la…

Titulat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, de molt jove començà a exercir el periodisme polític, clarament decantat cap al liberalisme Juntament amb Bernat Salleras fou el dirigent més destacat a Eivissa de la junta progressista que donà suport a la Revolució de Setembre del 1868 Dissolta la junta, passà a formar part del Partido Liberal  encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta Els anys següents ocupà càrrecs a Eivissa i a la Península des del 1871 fins a la jubilació 1907 fou secretari del Govern Civil de les Balears, Lugo, Tarragona, Lleó, Castelló de la Plana i altres…

Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Boada i el pare Palau Quan aquest abandonà el monestir durant el període desamortitzador el seguí a Granollers, i amb ell estudià piano, violí, composició i orgue Malgrat que estudià advocacia a Barcelona, durant tota la seva vida es dedicà a la música Fou organista de l’església parroquial de Caldes de Montbui Collaborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de cors populars i fundà, a Caldes, l’Euterpe Caldense, entitat per a la qual compongué diferents peces corals Aquestes obres seves foren molt ben acollides i conegudes per les societats…

Es dedicà també a la pintura i a la música Publicà l’aplec de cançons L’alegre cantaire s d, amb música impresa, Versos per a cançons s d i Contes d’amor 1924 Més tard es dedicà al teatre i escriví Els caçadors furtius 1931, una tragèdia en un acte, Una venjança com n’hi ha poques 1931, una comèdia en un acte i dos quadres, a més de diverses sarsueles, de les qual ella mateixa compongué la música Estigué casada amb Santiago Rusiñol

Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor d’història de Catalunya al CADCI Durant la guerra civil de 1936-39 collaborà al Servei de Protecció dels Arxius Documentals, i després del 1939, a “Barcelona Divulgación Histórica” i al Museu Marítim de Barcelona Publicà articles en diverses revistes, uns Estudis de codificació catalana en 1809 1911, el llibre de poemes Llibre nou 1918 i Epistolari d’Àngel Guimerà 1930

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal  L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana  El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí dels fills dels…

Estudià a Salamanca i a València i es doctorà en teologia i dret canònic Fou canonge de la seu de València des del 1584 Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Nocturns  de València 1591, en la qual, amb el pseudònim Miedo,  participà seixanta-dues vegades amb poemes i alguns discursos Fou secretari en els certàmens poètics organitzats per Bernat Català de Valeriola i com a tal escriví els cartells, els vexàmens i les sentències El 1600 publicà una Relación de fiestas pel trasllat d’unes relíquies de sant Vicent Ferrer La seva obra destaca per fusionar el teatre cortesà, el…

Entre el 1456 i el 1457 es traslladà a València, on es casà amb Caterina de Celma Obtingué en propietat el  Tirant lo Blanc en no satisfer el seu autor, Joanot Martorell , un préstec de 100 reals A la mort de Joanot, reclamà la novella, sense èxit, el seu germà Galceran Publicada ja difunt per l’impressor Nicolau Spindeler el novembre del 1490, dels deu volums que li corresponien i que en el testament manà que es dipositessin al castell de Montnegre “per memòria e remembrança mia”, se’n feu càrrec el seu nebot Guerau, hereu universal seu Històricament, hom ha pensat que Galba intervingué en…

Es formà al Centre Nacionalista Republicà i es convertí en una de les figures del Partit Republicà Radical, i detingué la presidència de la minoria d’aquest grup, després del 1931, a l’ajuntament de Barcelona Fou conseller de Finances de la Generalitat 1931-32 Redactor d’ El Poble Català , escriví alguns llibres de prosa en el marc de l’estètica modernista, com Aiguaforts en prosa 1908 i L’obra de Joan Caillol 1917 És autor, també, de diversos drames, comèdies i operetes Deslliurança 1904, drama en un acte i en vers inspirat en un conte d’Oscar Wilde, Boi, el meravellós 1920, i, conjuntament…