Resultats de la cerca
Es mostren 3673 resultats
Josep Granger i París
Literatura catalana
Poeta, assagista i traductor.
Exercí com a advocat Collaborà a “Gent Nova” i “Cultura” de Badalona, “L’Avenir” d’Arenys de Mar, D’Ací i d’Allà , etc És autor de l’estudi Jacinto Verdaguer 1917, i de llibres de poesies En inquietud , 1907 Salabror , 1908 Nous versos del mar , 1910 Una vela que passa , 1922 Traduí al català Virgili, Petrarca i Carducci
Lluís Graner i Arrufí
Literatura catalana
Pintor i empresari teatral.
Assolí un cert prestigi internacional com a pintor Obrí la Sala Mercè, projectada per Antoni Gaudí, a la Rambla barcelonina Hi programà visions musicals i projeccions parlades entre el 1904 i el 1908, en què es combinaven diverses arts Del 1905 al 1907, s’encarregà també de la gestió del Teatre Principal, on els Espectacles i Audicions Graner oferiren representacions teatrals i concerts Arruïnat, marxà als Estats Units i retornà a Barcelona el 1927
Joan Baptista Granell i Lledó
Literatura catalana
Comediògraf i poeta.
Fou mestre de primer ensenyament i cronista de Sueca Collaborà a “El Sueco” i escriví, amb el pseudònim de Jaime Bazán Gaudiel , un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví 1881 Publicà algun poema La Verge de Sales , 1883 i fou autor de les comèdies Una fulla de llorer 1888, Un dia en lo Perelló i Tres hèroes de Camalet En castellà escriví poesia, teatre La mejor villa i Historia de Sueca, desde los primitivos tiempos hasta el presente 1905-07, que havia estat premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1887
Emili Grahit i Papell
Literatura catalana
Historiador.
Vida i obra Estudià dret a Barcelona, on fou membre de La Jove Catalunya i collaborador de La Renaixença , que li publicà una Memòria sobre la vida i obres de l’escriptor geroní Francesc Eiximenis 1873 Exercí la professió a Girona, d’on fou alcalde 1887-89 i 1890-91 Participà en la fundació de l’As-sociació Literària 1872 i en la de la “Revista de Gerona” 1876, en què publicà treballs sobre laguerra civil del s XV, la dominació francesa de 1640-52, els setges de l’any 1653, el 1675 i el 1684, la guerra de Successió i les muralles, entre altres temes Publicà El inquisidor fray Nicolás Eymerich…
Josep Grahit i Grau
Literatura catalana
Assagista i periodista.
Exercí com a historiador Fou secretari de la comissió provincial de monuments de Barcelona i membre corresponent del’Academia de la Historia Collaborà amb temes literaris i històrics al “Diari de Girona” i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista “Scherzando” 1906-35 Entre les seves obres cal esmentar Gerundianes 1910, Recull sardanístic 1916, Errors populars 1922, Les campanes de Girona 1926, Una consueta de la catedral de Girona 1947 i La últimaguerra carlista en Gerona y su provincia 1956
Ramon Grabolosa i Puigredon
Literatura catalana
Historiador i assagista.
Fundador de la revista “Pyrene” i activista cultural Publicà Històries de Vila Vella 1957, Besalú , un país aspre i antic 1968, Olot els homes i la ciutat 1969, Santa Pau i la seva baronia 1971, Carlins i liberals Història d’unesguerres 1972, Olot en les arts i en les lletres 1974 i Olot i les seves valls 1975
Josep Got i Anguera
Literatura catalana
Autor teatral.
Feu estudis de nàutica i fou uns anys militar Des del 1884 residí a Sabadell, on treballà al registre de la propietat i, sobretot, com a actor És autor de nombroses obres teatrals, estrenades entre el 1886 i el 1901 a Barcelona i a Sabadell, entre les quals cal esmentar els drames L’esclau 1892, La bogeria 1895 i Muralla de ferro 1888, i les comèdies Enredos 1886 i La dideta 1900, una de les seves obres més celebrades Deixà molts poemes dispersos a “Revista de Sabadell” i a L’Esquella de la Torratxa , entre altres revistes i diaris
Manuel González i Martí
Literatura catalana
Narrador, assagista i crític d’art.
Cursà dret i belles arts Dirigí les revistes “Arte Moderno” 1900, “Valencia Artística” 1903 i “Impresiones” 1909 Exercí de crític d’art a “El Mercantil Valenciano”, “Las Provincias”, “La Esfera” i “Museum” Fou caricaturista, pintor, docent i colleccionista de ceràmica Publicà diversos estudis sobre temes artístics, com Goya en Valencia 1920, Joanes L’enigma de la seua vida 1926 i Cerámica del Levante español 1944-52 Com a narrador publicà quatre volums titulats Contes del pla i de la muntanya 1947-65, els quals constitueixen un retaule històric de València entre l’època medieval i el s XIX El…
Cels Gomis i Mestres
Literatura catalana
Folklorista, poeta i erudit.
Vida i obra Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid, on residí part de la infantesa i fins el 1860, i, bé que mai no n’obtingué el títol, exercí d’enginyer fins el 1909, quan un accident li costà l’amputació del braç esquerre i es dedicà només a activitats de tipus editorial Amic de Valentí Almirall —del qual el 1902 traduí al castellà Lo catalanisme —, el 1868 prengué part activa en la Revolució de Setembre, collaborà en els periòdics republicans i formà part del Club dels Federalistes És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants, en llengua castellana, de treballs de…
Miquel Joan Gomis
Literatura catalana
Poeta.
Notari, presentà al certamen en honor de la Immaculada Concepció celebrat a València 1532, unes estances en català, que foren premiades— Perduda la solfa del cant de la gràcia —, única obra literària seva coneguda