Resultats de la cerca

Estudià dret a Cervera i Osca Collaborà a El Vapor , Diario de Barcelona  i El Guardia Nacional Des del 1839 excellí com a orador forense, a la vegada que s’iniciava com a poeta en català amb el pseudònim Lo Pastor de Sobrerroca Collaborà a La Antorcha Manresana  i La Luz Inclòs a Los trobadors nous 1858 i Los trobadors moderns 1859, fou adjunt 1859 i president 1861 dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l’ABLB 1862 Bibliografia Solà de Andrés, X 1997 “Salvador Estrada i Ribas i Lluís G Pons i Fuster Dades a l’entorn de dos poetes romàntics 1196 oblidats”, dins Jorba, Manuel Tayadella…

Vida i obra Donzell i després cavaller, pertanyia a l’oligarquia ciutadana de Tortosa Fill de Pere Joan Despuig Segurament rebé una educació cortesana, potser al País Valencià La seva participació en el govern municipal fou intensa, essent membre del consell el 1544, 1545 i 1547, jutge ordinari en cap el 1546, paer en cap el 1547, procurador general de la baronia de Carles i Alfara el 1549 i 1560, i procurador en cap el 1549 i 1560 Representà la ciutat davant l’Audiència i fou convocat a corts, malgrat que sembla que no hi assistí mai Posteriorment, veié frenada l’activitat en els afers…

Vida i obra El 1932 la família s’establí a Manacor Mallorca Començà a cantar en públic l’any 1959 com a solista d’orquestra El 1964 s’installà a Barcelona i passà a formar part dels  Setze Jutges  El 1965 es professionalitzà i edità el seu primer EP amb la discogràfica Concèntric Promogué activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac 1965 i La Cucafera 1968 Entre les cançons més destacades que enregistrà des d’aleshores cal esmentar Balada d’en Jordi Roca , Blues en Sol , Plou i fa sol i Cançó per les dones Ben aviat es guanyà el reconeixement del públic i de la…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou una figura destacada del moviment catòlic i regionalista illenc Fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, proper a la Lliga Fundà, dirigí o collaborà a  Es Ca d’Inca  1900-04,  El Hogar , La Bona Causa  1904-05, Ca Nostra  1907-29, L a Veu d’Inca  1915-19, L’Ignorància  segona època, 1918-19 i Mallorca Dominical Fou també regidor de l’Ajuntament d’Inca 1920-23 i promotor o membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca, del Centre Autonomista i de Nostra Parla, entre altres entitats El 1905…

Fundà i dirigí la revista L’Avenir  Arenys de Mar, 1907, dirigí Bella Terra  1923-27, nom pres d’un llibre de Carner, i collaborà a La Veu de Catalunya Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 També escriví, amb Prudenci Bertrana, la comèdia lírica La posada de l’amor El seu primer llibre de poemes, Aires de llevant 1915, seguí els models noucentistes, especialment en sonets tan carnerians com “A una brodadora” Inicià la seva obra narrativa amb Dietari d’un nedador 1924, i la reprengué amb  Claror d’…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on més tard impartí classes de teoria i història de les belles arts També estudià dret a la Universitat de Barcelona Treballà per a diverses editorials i a les revistes Catalunya  i La Illustració Catalana , publicant-hi illustracions i textos Així mateix, fou director artístic de l’ Enciclopedia universal ilustrada Espasa i publicà un Resumen gráfico de la historia del arte 1906, reeditat sovint La seva narració  El Ton de la Muga Estudi per a una novella , guanyà la Copa dels Jocs Florals de Barcelona del 1905 i fou editada juntament amb la…

Collaborà en diverses publicacions, com La Illustració Catalana , De Tots Colors , El Teatre Català , Catalunya i La Revista , entre d’altres Als anys trenta es donà a conèixer com a novellista amb obres de contingut social i psicològic, com Homes i màquines 1930, el volum de narracions breus Els quatre amics 1930, Amor i banderes 1934 —que recrea la proclamació de la República— i Vida triomfal 1935 Durant la postguerra reprengué l’activitat amb la novella històrica Auli, fill de Pilat 1954 i amb diversos opuscles en castellà sobre cultura terrassenca, entre els quals sobresurt La literatura…

Estudià magisteri Decantat en un principi envers una literatura de revolta i frustració, ha adoptat progressivament un to més intimista i més simbòlic, alhora que ha desplegat un ampli ventall d’interessos temàtics S’inicià com a novellista amb la trilogia formada per L’abisme —premi Ciutat de Palma 1967—, El silenci 1970 i La capitulació 1972 Continuà amb Han plogut panteres 1971, Els alicorns 1972, premi Josep Pla 1971, La cerimònia 1977, Angeli musicanti 1984, Els rius de Babilònia 1985, premi Sant Joan 1984, El palau de vidre 1989, una segona trilogia formada per Paradís d’orquídies 1993…

Vida i obra El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis…

Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics Rondalles Noves  1912, Foc i Flama  1912 i Pensat i Fet i dirigí el setmanari El Poble Valencià  1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932