Resultats de la cerca

Era enginyer industrial, especialitzat en el ram tèxtil Assidu llorejat als jocs florals, publicà versos de caire costumista, històric, faules, etc, en les obres Primerenques 1900, La masia trista 1910, Flors d’ametller 1912, De les golfes i Rurals

Llicenciat en drets, exercí de mestre És autor de Método para organizar en la capital de las Baleares escuelas gratuitas para adultos 1864, Cartilla de economía política 1864, Medios para evitar la lucha entre el capital y el trabajo 1882 i Medis per a millorar la condició social dels obrers, precedits d’una refutació dels errors comunistes i socialistes 1883

Es llicencià en lletres i en dret i exercí la carrera d’advocat La seva lírica és influïda per Josep M López-Picó i Carles Riba Publicà La vida nua 1921, Boires i estrelles 1948, d’estètica parnassiana, Poema de l’amor i Eva 1950, Somni de la vida eterna 1952, L’íntim combat 1953, Camps Elisis 1954, Beatituds 1955, Missatge de les roses 1956, Sota el signe d’Àries 1958, Rèquiem per a Carles Riba 1960, Salms 1966 i Escala de Jacob 1967 En les darreres obres creix la interiorització religiosa i la temàtica espiritual

Vida i obra De formació escolar francesa, es titulà a l’Escola d’Alts Estudis Comercials i es doctorà en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Rimbaud Cunyat de Josep Carbonell, el 1926 s’estrenà com a crític literari a “L’Amic de les Arts”, revista des de la qual revisà escriptors catalans, espanyols i francesos, i s’interessà pel surrealisme tot i distanciar-se sovint de les seves tesis A partir del 1927 també publicà crítica literària a La Nova Revista , D’Ací i d’Allà , “La Gaceta Literaria” i La Publicitat El març del 1928 signà amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí el↑ Manifest groc i el…

Vida i obra Fou apuntador i actor Prengué part en una polèmica literària amb Cándido María Trigueros amb l’opuscle Recurso de fuerza al Tribunal Trigueriano contra las Cartas del Diario Madrid 1788 El seu primer èxit fou el 1768 amb Perder por su tiranía reino, esposa y libertad Una bona part de les seves trenta-set comèdies i vuitanta sainets han restat manuscrits Escrigué el poema heroic España gloriosa por su ilustre hijo Barcelona 1779 Usà com a pseudònim Paulino Monthesinos Cijón , i Moratín el considerà un dels responsables del mal gust teatral del seu temps Bibliografia Palacios, E…

Utilitzà esporàdicament el pseudònim de Manuel Manrique de Lara Feu estudis al seminari de Barcelona i residí uns quants anys a Madrid i a París Es vinculà al partit republicà i, a Barcelona, collaborà, a partir del 1867, a “El Principado” o “ElDiluvio” amb articles de crítica d’art i de literatura Considerà els Jocs Florals de Barcelona una institució creada i mantinguda per elements provincialistes ancorats intellectualment en el medievalisme, l’erudició, la superstició religiosa i l’amanerament formal, que, enemics de la filosofia moderna i del progrés, exercien una mala influència sobre…

Vida i obra Exercí d’eclesiàstic i fou conseller del cardenal Francesc Vidal i Barraquer Actuà en la defensa de la cultura i en la renovació de l’espiritualitat catalanes Publicà, amb aquest objectiu innovador, una vintena de llibres, entre els quals cal destacar Eucologi 1915, amb nombroses reedicions posteriors, Setmana Santa 1923 i Cultura cristiana 1934 Collaborà en nombroses publicacions periòdiques, com “Joventut”, “El Matí”, Catalunya , “La Paraula Cristiana” i “Civiltà Cattolica” de Roma Dirigí diverses revistes de caràcter religiós com rVida Cristiana”, “Cultura Cristiana”, “Reseña…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità, a part de gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà, el Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana 1828, Scelta di prose e poesie italiane 1831,↑ Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, en collaboració, i Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano 1857 Publicà traduccions com El amigo de la infancia…

Conegut també com a dibuixant, amb collaboracions a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu i d’altres Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934 Es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué un èxit notable Madame 1932, Montparnasse 1934, La família Bartolí 1935 i Lilí vol viure 1935, entre d’altres Després de la guerra estrenà títols en castellà i reprengué el teatre català amb Hermínia, l’auca d’…

Vida i obra Doctor en dret, fou secretari de la Lliga Regionalista 1901 i, en diverses ocasions, regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-10, 1916-20 i 1933 Fou elegit diputat provincial per Barcelona 1910 i, el 1932, diputat al Parlament de Catalunya Fundà la societat cinematogràfica Barcinógrafo 1913 promogué la creació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic 1913 i l’Associació Catalana d’Art Dramàtic 1914, i, des de la Comissió de Cultura que ell mateix presidí, defensà el projecte del Teatre de la Ciutat, que feu públic el 1921 Havia estat mantenidor dels Jocs Florals i membre del cos d’…