Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i en ciències de la informació i doctor en filologia catalana, ha impartit literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1977-92 i posteriorment a la de Girona, d’on és catedràtic La seva activitat acadèmica se centra en la literatura catalana de l’edat moderna, en el triple vessant de l’edició de textos, la història de la llengua i el multilingüisme literari Expert en el Barroc català , ha editat críticament textos dels segles XVII-XVIII i ha publicat més d’un centenar d’articles en publicacions especialitzades, treballs amb els quals ha contribuït a una…

Vicari general i canonge de la catedral de Girona, escrigué, al final del s XVII, una tragèdia en català, culta, sense títol, sobre la presa, passió i mort de Jesucrist, que roman inèdita, i que defuig dels models passionístics coneguts fins ara Un seu nebot, Francesc Veray, també canonge de la seu gironina, a la fi del s XVIII compongué una obra hagiogràfica, també en català, sobre els gloriosos màrtirs i patrons de Celrà, sant Sixt i sant Hou

Nebot de Magí Pers Tipògraf de professió, fundà el “Diario de Villanueva y Geltrú” i presidí la Societat Frenològica de Vilanova És autor de la novella de fulletó Los misterios de Villanueva 1851 i del drama El conseller en cap, o sea Sitio y rendición de Barcelona en tiempo de Felipe V 1848, seguit d’un poema en català datat el 1847 És també autor de nombrosos articles i d’alguna altra composició en vers en català

Doctor en sociologia i professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor de diversos treballs de recerca sociològica i dels assaigs, centrats en les actituds dels habitants de l’Aragó catalanòfon, Franja, frontera i llengua conflictes d’identitat als pobles d’Aragó que parlen català —en collaboració amb Arantxa Capdevila— 1995 i Urbilatèria 2004, assaig que, corregit i ampliat, s’ha reeditat amb el títol Planeta Franja El trencaclosques del català a l’Aragó 2005

Vida i obra Notari, ocupà diversos càrrecs importants a la ciutat de València el 1645 obtingué privilegi de noblesa És autor, amb Jacint Alfons ↑ Maluenda , de la Comedia famosa la Virgen de los Desamparados de Valencia Madrid 1669 i d’altres peces dramàtiques, també en castellà, inèdites Redactà cròniques de festes com Siglo cuarto de la conquista de Valencia València 1640, sobre les celebrades el 1638, on en un pròleg en català s’excusa d’escriure en castellà, Segundo centenario de la canonización de san Vicente Ferrer València 1656, on es manifesta entusiasta de la llengua…

Llicenciat en filologia romànica, fou professor d’institut durant més de quaranta anys a Tortosa, on prengué part en nombroses iniciatives culturals, com ara les collaboracions a les revistes Geminis 1952-61, La Zuda 1955-63 i EbreInformes 1978-95 També impulsà, amb Frederic Mauri, el grup artístic Macla 65 Després del franquisme encapçalà a la ciutat el moviment per a l’ensenyament en català i del català per a adults S’inicià en la pràctica literària amb narracions en castellà La bofetada , 1956 El libro que sí servía , 1958 El combate , 1959 La tierra , 1960 El…

Fou mestre de sastres a Perpinyà i autor del Llibre de geometria de l’ofici de sastre Barcelona 1617, obra important per a la història del lèxic català sobre el tall i la confecció de robes, inspirat en el tractat de Juan de Acelga Libro de geometría, práctica y traza Madrid 1580 És l’únic llibre tècnic imprès en català d’aquesta especialitat En el pròleg fa una defensa de l’ús de la llengua catalana com a eina de divulgació

Fill de Marc Antoni Ortí i Ballester ocupà, com ell, càrrecs importants a la ciutat de València Participà en nombrosos certàmens celebrats a la ciutat entre el 1658 i el 1687, sobretot amb composicions en castellà, però també en català Concretament, als del 1658 i el 1659 presentà dues composicions en català Quan m’ordenen que pondere i Un presumit de discret , respectivament, que foren publicades en els reculls corresponents En castellà publicà algunes composicions en obres miscellànies de l’època

Feu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències a Barcelona Fou bisbe de Sogorb des del 1881 Publicà un extens Compendio de historia eclesiástica general , collaborà a la premsa periòdica i publicà a la “Biblioteca Catòlica Popular” nou llibrets, en català o castellà, destinats a la difusió de l’apologètica catòlica 1861 El Cercle Literari de Vic, del qual fou soci fundador, li edità un discurs en vers, Plants de la llengua catalana 1861, que defensava la revisió del valor del català com a llengua literària

Doctor en medicina, és autor d’un Llibre de la pesta 1587, al final del qual hi haun sonet seu pietós en castellà, i d’altres tractats en llatí sobre el mateix tema Colònia 1612 Un sonet seu en català figura entre els preliminars del Sermó d’Onofre Menescal Afeccionat als clàssics, traduí alguns textos de Ciceró al català i d’altres al castellà com l’oració Pro lege Manilia ialgunes lletres de les Familiars , amb notes i comentaris de caràcter autobiogràfic, conservats al ms 18 BUB