Resultats de la cerca

Segon marquès de Castellnou i de Ponts Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades Lo mejos es lo mejor, Más es servir que reinar o El más heroico silencio

Especialitzat en estudis sobre llenguatge i poesia, publicà La poesia eucarística a Catalunya després de Verdaguer 1952, Com és la poesia 1953, De Verdaguer a Carner 1960 —el seu assaig més important—, Cinc poetes italians Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo 1961, El llenguatge de Prudenci Bertrana 1968, Art poètica de Maragall 1970, Epistolari JM López-Picó-Carles Riba 1976, Montserrat 1977, Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer 1986, El to colloquial de l’epopeia 1986 i La recuperació dels goigs al segle XIX 1984, i les biografies Joaquim Ruyra 1966 i El temps de Josep…

Teixidor d’ofici Fou un poeta popular que tingué una gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador Deixà inèdits dos tractats de tema religiós Plàtica que ensenya el camí del cel 1794 i Mètode pràctic per fer una bona confessió 1803

Es destacà com a orador sagrat en català predicà milers de sermons, alguns dels quals foren publicats Elogi fúnebre del doctor Robert 1902 Fundà i dirigí a Sabadell la revista Garba , dins la línia dels Pomells de Joventut Publicà diversos reculls poètics, influïts per la poesia mística de Verdaguer Cançons i moralies 1927, Terrals 1927, Lliris blaus 1928

Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 exercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…

Estudià declamació al Conservatori del Liceu, del qual alguns anys després fou empleat, bé que professionalment estigué relacionat amb les societats que eren acollides al Teatre Odeon Utilitzà els pseudònims de Pablo Pi , Rosa Pich de Aldawala i Lo Campaner Escriví poemes que Josep Anselm Clavé musicà A part d’algunes comèdies en llengua castellana entre les quals cal esmentar Un marido de lance , 1861 Camino del Parnaso , 1869 El hijo de la noche , 1872 i d’una peça multilingüe Otra torre de Babel , 1868, en llengua catalana estrenà i sovint publicà drames Lo incendi d’Hostalric , 1866,…

Militar de carrera, fou membre fundador, juntament amb la seva dona, Odette Carbonell, del collectiu de professors de català per a adults Junta Assessora d’Ensenyament de Català, JAEC a Perpinyà Com a escriptor, conreà la novella Un home qualsevol 1979, premi Sant Jordi 1978, La traïció 1980, Thessàlia 1981,  li tiri la primera pedra 1982, La cinquena dimensió 1983,  L’home de l’Altaïr 1984,  El cant de les sirenes 1985, L’or dels altres 1986,  El revers de la medalla 1987,  El meu destrer blanc 1991, El gat de casa 1994, premi Fiter i Rossell 1992, etc També publicà l’assaig L’Evangeli…

Ordenat sacerdot a Barcelona 1901, fou director literari de l’editorial catòlica Subirana 1906 El 1918 fou nomenat passioner, ofici que el relacionà amb els pobres i els malalts de la parròquia de Sant Josep, al Barri Xinès de Barcelona Fruit del seu treball pastoral en aquest ambient, publicà El colectivismo y la ortodoxia católica 1928, que suscità una àmplia polèmica entorn de molts dels seus conceptes, que s’apartaven del punt de vista catòlic tradicional Collaborà en el diari El Matí i en les revistes La Paraula Cristiana i Cuestiones Sociales Després de la Guerra Civil de…

Vida i obra Fill d’un terratinent que feu fortuna comerciant amb els països americans Des de molt jove mostrà un especial interès per afers artístics, collaborà en les publicacions de joves universitaris com El Camí  1918, i posteriorment a La Revista A Sitges creà diverses publicacions, entre les quals destaquen Terramar  1919-20, Monitor  1921-23 i L’Amic de les Arts  1926-29 Les dues darreres, dirigides per ell mateix, foren publicacions fonamentals quant a la irrupció i la difusió de les avantguardes a Catalunya, i per a les quals Carbonell tingué la collaboració del seu amic JV Foix,…

Una part dels seus versos catalans es troben reunits en el llibre Tendrors 1908 Estrenà també algunes obres teatrals, entre les quals destaca el drama La sort En castellà, publicà diverses novelles Voto perpetuo , Yeso , Antes muerta , De rebeldía , Cleofé i El tío Huelga i alguns volums de poemes Los malditos cantos , Aires levantinos i Felicidad