Resultats de la cerca
Es mostren 3673 resultats
Manuel Raventós i Domènech
Manuel Raventós i Domènech
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Viticultura
Agronomia
Agricultor i escriptor.
Germà de l’enginyer i publicista Jaume Raventós El 1885 interrompé la carrera de ciències per la mort del seu pare, es posà al capdavant de la finca familiar de can Codorniu i fundà l’empresa Raventós i Codorniu Durant la plaga de la filloxera que es detectà a Sant Sadurní el 1887, orientà la replantació dels ceps, fundà la revista Resumen de Agricultura 1889, amb Marc Mir, i edità Agenda Agrícola 1893, defensant els interessos dels agricultors També fundà i dirigí els setmanaris populars de Sant Sadurní d’Anoia L’Àpat 1904-18 i Bon Seny 1919-21, continuador del primer, que es presentaren…
Jaume Raventós i Domènech
Comunicació
Literatura catalana
Agronomia
Enginyer i publicista.
Fou director del laboratori d’anàlisi química de l’Institut Agrícola Català a Sant Isidre 1908-18 i dels serveis tècnics d’agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Part dels articles publicats al setmanari L’Àpat 1904-18, que després s’anomenà Bon Seny 1919-21 —fundat i dirigit pel seu germà Manuel Raventós —, de to amè i familiar, conformen els cinc volums de Proses de bon seny 1915 És coautor del manifest d’autors catòlics Per la dignificació de la novella 1930 Publicà també La llei de l’amor 1917 i A un jove 1920, assaigs d’actitud moralista, el retrat rural La vida al…
,
Francesc Raüll i Julià
Història
Política
Comunicació
Dret
Literatura catalana
Advocat, polític, escriptor, traductor i periodista.
Vida i obra Treballà com a escrivà a l’Audiència Territorial de Barcelona El 1817 afavorí la defensa dels encausats per la revolta del general Lacy Durant el Trienni Constitucional participà en la Societat Patriòtica Barcinonense de Buenos Amigos i formà part de la milícia nacional Fou elegit alcalde constitucional l’any 1823 i, un any més tard, es refugià a França Durant l’exili impartí classes d’idiomes i feu traduccions i petits treballs per a un bufet d’advocats L’amnistia atorgada per la regent, Maria Cristina, li permeté retornar al país el 1833 i reprendre l’activitat política i…
, ,
Mario Rapisardi
Literatura catalana
Poeta.
És considerat el poeta oficial de la seva ciutat Polemitzà amb Carducci 1881, que l’acusava d’haver-lo ofès en un poema, Lucifero La seva obra és recollida a Poemi, liriche e traduzioni , publicada el 1912 El poeta hi canta el progrés i els ideals del socialisme en estil declamatori i antiquat Són millors les líriques, Ricordanze , d’estil parnassià
Jaume Ramon i Vidales

Jaume Ramon i Vidales
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de Ramon Ramon i Vidales Company d’estudis i amic d’Àngel Guimerà, participà activament en el moviment catalanista i fou un partidari decidit de la Renaixença i un dels fundadors de La Jove Catalunya Llicenciat en dret, exercí de notari a Sarral 1872-84, a Montblanc 1884-88 i al Vendrell 1888-1900 Els seus estudis històrics se centren en les comarques on residí L’Arc de Barà 1894, Antiguas confrarias en la nostra parroquia y llurs festes populars 1896 i Memòria sobre els títols de les aigües de la Font de…
, ,
Joan Ramon i Soler
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1873 Fou un dels fundadors de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i redactor de la seva revista Collaborà en la direcció d’ El Vendrellense , dels seus cosins Jaume i Ramon Ramon Amic i confident d’Àngel Guimerà, amb qui es cartejà, fou corresponsal de La Renaixença al Vendrell Li foren premiats alguns poemes als certàmens “festius i humorístics” de la Societat L’Aranya i en publicà diversos llibres, entre d’altres, A una nina 1880, Morta d’amor i Quadros del natural Poesies festives , i estrenà 1884, 1886 algunes peces curtes…
,
Joan Ramis d’Ayreflor i Saura
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Començà a collaborar a La Roqueta 1898-1900 amb quadres de costums Fou director de la Gaceta de Mallorca 1907-10 i del seu continuador El Correo de Mallorca També collaborà a La Veu de Mallorca 1917-19 i al Quadern Mensual de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923-25, entre d’altres Establí estrets lligams amb escriptors noucentistes del Principat i ell mateix fou un dels membres del nucli inicial de l’anomenada Escola Mallorquina Així, publicà diversos poemes en revistes i diaris, que foren recollits en el volum Clarianes 1917, l’any següent ampliat amb el títol Poesies Són…
,
Joan Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Literat, historiador i advocat.
Vida i obra Fill de Bartomeu Ramis, prestigiós advocat mallorquí, i de la seva cosina Caterina Ramis, fou el primogènit de vuit germans, quatre dels quals participaren activament en el món cultural de la Illustració menorquina Pere , Bartomeu , Josep i Antoni Després de rebre el primer ensenyament del seu pare, Joan estudià a Mallorca, sota la protecció del bisbe Llorenç Despuig i el mestratge del franciscà Llorenç Company en retòrica i poètica i de fra Francesc Melis en filosofia Poeta precoç, coneixedor de les grans figures del Barroc espanyol i admirador de Ramon Llull, a setze anys…
, ,
Pere Ramírez i Molas
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, fou alumne de Jaume Bofill i Bofill Estudià filologia iberoromànica a la Universitat de Basilea, on es doctorà amb una tesi sobre La poesia d’Ausiàs March 1970 Al costat d’altres estudis sobre literatura catalana mètrica de Verdaguer, Maragall com a traductor s’ha ocupat a fons de la literatura llatinoamericana Tiempo y narración , 1978 El 1970 fou nomenat lector d’espanyol i el 1979 catedràtic de la Universitat de Basilea
,
Jaume Ferrer i Parpal
Gramàtica
Literatura catalana
Gramàtic i metge.
El 1836 fou desterrat a Barcelona pel fet d’haver participat en uns aldarulls reivindicatius a Maó, d’on fou regidor municipal en diverses ocasions Defensà el trasllat de la seu episcopal de Ciutadella a Maó Fundà i dirigí el periòdic Es Menurquí 1891, del qual sortiren pocs números Escriví, amb la intenció d’introduir una ortografia fonètica per a ús exclusiu dels menorquins, Diccionario menorquín-castellano 1883-87, Quertille des dielécte menurquí 1888 i Tratado de lectura del dialecto menorquín 1870, obres de molt escassa qualitat filològica
,