Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Escrita amb un estil senzill, amb un cert gust pel realisme, aquest conte explica com la filla del rei d’Hongria rebutja de casar-se amb el seu pare, vidu, perquè havia ofert la seva virginitat a Déu, per la qual cosa ordena a les seves donzelles que li tallin la part més bella del seu cos, les mans Abandonada en una barca enmig del mar, arriba a Provença, on el comte se n’enamora i acaba casant-s’hi contra la voluntat de la seva mare, la qual conspirarà per desfer el matrimoni i aconsegueix de foragitar la novella esposa Refugiada en un convent, on…

Anomenat Johannes Guallensis en llatí i John Waleys , o of Wales , en anglès, ingressà a l’orde dels franciscans i, un cop doctor en teologia, cap al 1260, ensenyà a Oxford Cap al 1270 es traslladà a París, on passà la major part dels anys que precediren la seva mort Teòleg moralista, gran admirador del món antic, escriví diverses obres, molt divulgades, entre les quals el Breviloquium de philosophia, sive sapientia sanctorum , traduït al català als XV, el Compendiloquium , resum d’història de la filosofia, i el Communiloquium…

L’origen de les passions dramàtiques catalanes es troba en la passió medieval catalanooccitana que es conserva, en la versió més completa, en un còdex de la Biblioteca Nacional de París anomenat ms Didot s XIV En el domini lingüístic català aquesta obra és present en diverses còpies d’època medieval, però sempre en fragments molt breus S’ha especulat sobre la preexistència d’una versió catalana perduda, dela qual la passió Didot seria una traducció, però no és versemblant que pogués existir un text en vers del s XIV o anterior compost en llengua catalana De tota manera, si bé la llengua dels…

Fou concursant assidu dels certàmens literaris que hom celebrà a València als XVI La seva producció conservada figura en el volum Obres contemplatives en llaors de la Santíssima Creu 1515 Era un escriptor de versificació fàcil, dins una tradició religiosament tòpica

Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, és autor d’un extens Raonament de l’ànima ab lo cors , datat al 1510, i conservat en el manuscrit 1830 BC Al final, l’autor n’anuncia la continuació en un Llibre de la vida , que no sabem si arribà a redactar El manuscrit havia estat en possessió dels germans Maians als XVIII

Jesuïta missioner, fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma 1677 i la missió de l’Orinoco a Nova Granada 1678 fou assassinat pels indígenes Publicà Razones para convencer al pecador Barcelona s d i obtingué un gran èxit editorial a Catalunya amb Casos raros de la confessió 1a ed Palma 1670, nou reedicions fins als XIX, traducció d’una obra castellana impresa a València el 1656 Se li atribueixen unes Profecies per als anys 1668-1720, prohibides per la Inquisició el 1706

Membre de l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians Fou jurat en cap de València en 1522-23 Escriví una Breu relació de la Germania de València , la més extensa de les cròniques contemporànies als fets, que fou utilitzada per cronistes valencians posteriors S’ha conservat en tres manuscrits i ha estat editada diverses vegades als XX Escrita en un estil viu i directe, incorpora detalls personals i és especialment important pel relat minuciós dels primers moments de la revolta i la seva difusió

Desenvolupament enciclopèdic Conegut també pel títol Puys per amors fis pretz es mantengutz , fou escrit segurament per un autor català, als XIV, i hom sap, gràcies a l’extensa rúbrica que l’encapçala, que guanyà la violeta a les festes del consistori de Tolosa Es diferencia de la cançó amorosa pel seu caràcter greu i discursiu, que basteix una llarga i tediosa dissertació sobre l’amor en termes abstractes, oposant a cadascun dels pecats capitals la virtut corresponent Bibliografia Riquer, M de 1950 Vegeu bibliografia

Vida i obra De família d’origen occità, fou prevere de la comunitat de Sant Pere de Ripoll 1692 Compilador documental en defensa dels interessos de la comunitat de preveres i de la vila enfront del monestir de Ripoll, fou autor de diverses Notes manuscrites de tipus cronístic, de contingut historicojurídic i en català, que s’insereixen en el llarg conflicte que enfrontà el clergat secular i el monestir ripollès Possiblement fou autor també de la relació de l’entrada de l’abat Rafael Moner 1699, editada als XIX Bibliografia Mascarella i Rovira, J 1999-…

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic fou fiscal de la batllia general del Principat Publicà Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña Tarragona 1636, tímida rèplica al Memorial en defensa de la lengua castellana d’ Alexandre Domènec de ↑ Ros , en el context de les controvèrsies sobre la predicació als XVII El Memorial de Cisteller ha estat editat per M Prats 1995 És autor també d’un Alegato por la veneración y culto de la Santa Imagen del Cristo crucificado hallado en Lérida…